Charles Forbes René de Montalembert (Londres 1810 – Paris 1870). Polític i pensador francès. De família aristocràtica exiliada després de la revolució francesa de 1789, va estudiar a Anglaterra i França, on va retornar amb la Restauració. Va estudiar al Liceu Bourbon i al col•legit Saint-Barbe, on va conèixer a ...

Charles Forbes René de Montalembert (Londres 1810 – Paris 1870). Polític i pensador francès. De família aristocràtica exiliada després de la revolució francesa de 1789, va estudiar a Anglaterra i França, on va retornar amb la Restauració. Va estudiar al Liceu Bourbon i al col•legit Saint-Barbe, on va conèixer a Lacordaire. Als 20 anys va formar part del diari Avenir. El seu pensament es fonamentava a recerca de la convivència de l’Església i el liberalisme. A la mort del seu pare, el 1831, va substituir-lo com a Pars de la Cambra francesa. La intervenció del bisbes francesos va donar lloc el tancament d’Avenir , i les seves doctrines liberals van ser condemnades per les encícliques Mirari vos (1832) i Vobis Singulari (1834) signades per Gregori XVI. Allunyat de la política va decidir viatjar i escriure Historia de Santa Isabel de Hongria. El 1835 es va casar amb Marianne de Mérode. El 1839 va dirigir el diari Univers, defensant una legislació a favor dels infants i la llibertat d’ensenyament, que donaria lloc a l’opuscle Du devoir des catholiques dans la question de la liberté de l’enseignement (1843). La revolució del 1848 va fer-lo possicionar-se a favor del partidaris de l’ordre, negant els drets dels treballadors. Diputat de la nova Constituent va defensar el poder de Pius IX i la no la intervenció francesa a Roma. Escollit el 1851 membre de l’Acadèmia Francesa va proposar la candidatura de Lluis Bonaparte per president de la República. El cop d’Estat va fer-lo tornar els seus orígens liberals i alineant-se amb l’oposició. Això va comportar la pèrdua de l’acta de Diputat el 1857. El 1852 va publicar Des intérets catholiques au XIXème siécle i el 1855 va remodelar Le Correspondant, veu del catòlics liberals. Des de les seves pàgines va combatre l’ultramontanisme. El 1860 va publicar Los monjes de Occidente, desde San Benito hasta San Bernardo. El 1863 va intervindré en el Congrés de Malinas on es van reunir els liberals catòlics de tota Europa. Ja molt malalt es va manifestar contrari al Concili Vaticà d’on havia de sortir l’afirmació de la infal•libilitat del papa.

Tot i que la influència de Montalembert a França va estar molt manifesta, a Catalunya i Espanya aquesta va estar quasi inexistent. El fet que el catolicisme liberal fos un pensament quasi residual, i circumscrit quasi solament a Catalunya, explica aquesta manca de referència. Entre els seus seguidors i difusors ...

Tot i que la influència de Montalembert a França va estar molt manifesta, a Catalunya i Espanya aquesta va estar quasi inexistent. El fet que el catolicisme liberal fos un pensament quasi residual, i circumscrit quasi solament a Catalunya, explica aquesta manca de referència. Entre els seus seguidors i difusors va estar en Joan Mañé, Duran i Bas, Reynals i Rabassa, Antoni Brusi, que des de la redacció del Diario de Barcelona, representants del conservadorisme català, van presentar-se davant el públic com a tributaris de Le Correspondant, ògan del grup catòlic-liberal francès. Arreu d’Espanya la seva figura va ser menyspreada tant pels sectors liberals, que l’acusaven de ser un reaccionari a les ordres del Vaticà, com pels sectors més ultracatòlics, els quals l’acusaven de ser un liberal. Unes reprovacions que van augmentar a partir del Congrés de Malinas, el 1863. La signatura de l’encíclica Syllabus, el 1864 pel Papa Pius IX, va donar lloc a què els propis sectors conservadors catalans anessin abandonant la seva defensa, motivat per la determinació papal de considerar tot el liberalisme com a pecat, així com el propi catolicisme-liberal.

A l'Ateneu s'hi troben set obres escrites en francès i tan sols tres traduïdes al castellà, la major part d'elles adquirides abans del 1874. Solament hi ha una obra traduïda del francès adquirida amb posterioritat (Los Monges de Occidente: desde la época de San Benito hasta la de San Bernardo (impremta Luis Tasso, 1880). Es pot interpretar que a l'Ateneu Motalembert no va exercir grans passions, sobretot a partir del darrer quart de segle XIX, d'altra banda, les traduccions palesen que el francès va ser el vehicle per excel·lència que empraven els ateneistes per estar al dia de les novetats