Anne-Louise-Germaine Necker, baronessa de Staël-Holstein (París, 1766-1817). Escriptora. Filla d'un important banquer ginebrí establert a París, de petita s'envolta de personatges com Diderot, Grimm o La Harpe gràcies a la influència del pare. A l'edat d'onze anys comença a escriure prosa i poesia gràcies a una intel·ligència atiada per aquestes ...

Anne-Louise-Germaine Necker, baronessa de Staël-Holstein (París, 1766-1817). Escriptora. Filla d'un important banquer ginebrí establert a París, de petita s'envolta de personatges com Diderot, Grimm o La Harpe gràcies a la influència del pare. A l'edat d'onze anys comença a escriure prosa i poesia gràcies a una intel·ligència atiada per aquestes companyies i per una estricta formació acadèmica. El 1786 es casa amb Eric-Magnus, ambaixador de Suècia i baró de Staël-Holstein, i publica sota el nom de baronessa de Staël Sophie ou les sentiments sécrets. Dos anys més tard apareix també Lettres sur les écrits et le caractère de J.-J. Rosseau, on elogia la figura de l'escriptor i filòsof suís.

La Revolució Francesa té un impacte directe sobre la vida de Mme. de Staël, que se sent ideològicament llunyana de la burgesia dominant perquè prefereix una monarquia racionalista. A causa de la Revolució es veu obligada a passar un temps a Suïssa i Anglaterra; el 1895 torna a París i hi publica Réflexions sur la paix intérieure, de caràcter més polític que literari. A instàncies del nou règim, el mateix any torna a Suïssa (aquesta vegada acompanyada per Benjamin Constant, amb qui mantindrà una complicada relació sentimental), on al cap d'un any veurà la llum De l'influence des passions sur le bonheur des individus et des nations, també de caire polític.

Establerta de nou a París, el 1800 publica De la littérature considerée dans ses rapports avec les institutions sociales, en què es mostra decepcionada per l'actitud autoritària de Napoleó i aposta per la llibertat com a peça imprescindible per la felicitat. Se separa del baró de Staël i publica Delphine (1802), novel·la on critica la feble posició de la dona en aspectes fonamentals de la societat. L'any següent el règim napoleònic obliga a emigrar Mme. de Staël, que emprèn un viatge per Frankfurt, Weimar (on coneix Goethe, Schiller i Wieland), Leipzig i Berlín (on coneix August Wilhem Schlegel, amb qui mantindrà una llarga i estreta amistat). A finals de 1804 enceta un nou viatge a Itàlia motivada per la infuència de Schlegel i Sismondi: visita Roma, Nàpols, Florència, Venècia i Milà. Arran d'aquesta experiència escriu la novel·la Corinne ou l'Italie (1807), que circula amb èxit per tota Europa i li garanteix un lloc entre els escriptors de primer nivell. El 1810 publica De l'Allemagne, on proposa un determinat Romanticisme basant-se en crítiques sobre alguns escriptors alemanys. Napoleó prohibeix l'obra, però la seva repercussió és notable a la resta de països europeus i Mme. de Staël, que fuig de França amb el manuscrit amagat, aconsegueix fer-ne una reimpressió a Anglaterra el 1813.

Viatja per Viena, Sant Petersburg, Estocolm i Anglaterra. El 1814 torna a París donant suport als Borbons i el 1816 es casa en secret a Itàlia amb John Rocca, un militar suís vint-i-dos anys més jove que ella. Publica De l'esprit des traductions (1816), on defensa la traducció com a eina per mantenir vives les literatures. Malalta, físicament decaiguda, passa els últims anys de la seva vida acabant d'escriure Considérations sur les principaux événements de la Révolution française (1818) i Dix années d'exil (1821), publicats pòstumament.

La influència que exerceix Mme. de Staël a la Catalunya i l'Espanya del segle XIX és destacada en la construcció del Romanticisme a casa nostra. Tot i així, la seva recepció ha estat poc estudiada i fins a l'actualitat no hem pogut disposar de l'edició més o menys completa dels ...

La influència que exerceix Mme. de Staël a la Catalunya i l'Espanya del segle XIX és destacada en la construcció del Romanticisme a casa nostra. Tot i així, la seva recepció ha estat poc estudiada i fins a l'actualitat no hem pogut disposar de l'edició més o menys completa dels títols de l'escriptora francesa.

El coneixement de Mme. de Staël a Espanya es fa efectiu a través de l'edició anglesa (1813) de De l'Allemagne, un text determinant per a la difusió de la literatura alemanya romàntica a partir dels anys 20. De l'Allemagne és acollit entre els romàntics conservadors com un testimoni de la realitat literària alemanya, que fins al moment s'havia donat a conèixer a través de llibres en alemany, articles en premsa, poesia o teatre, però que només havia obtingut una discreta projecció pública.

En un exemplar del Diario Constitucional d'octubre de 1823 es fa una breu referència a les trobades en salons organitzades per Mme. de Staël: el fet que no s'informi del caire d'aquestes tertúlies ni es doni detalls de qui és l'amfitriona fa pensar que es tracta d'un personatge relativament conegut entre els cercles erudits, possiblemet a causa de la immigració que arriba arran de la Revolució Francesa i que s'organitza en tertúlies. És en una revista contemporània, El Europeo (primera publicació rellevant difusora del Romanticisme a Espanya), on es recull pròpiament l'impacte del pensament de Mme. de Staël: en aquesta revista es dóna a conèixer una imatge d'Alemanya d'acord amb la que ella copsa a De l'Allemagne, és a dir, influenciada per la mirada d'A. W. Schlegel i ideològicament de caire romàntic conservador. A El Europeo es troben ecos del pensament de l'escriptora francesa als textos de Luigi Monteggia, que també introdueix Chateaubriand, Schiller i Byron. A més, en una ressenya apareguda a la mateixa revista el mateix any 1823 Mme. de Staël és considerada un dels personatges que recentment ha tingut un paper destacat en el món literati i/o polític. Uns anys més tard, El Vapor esmenta amb més freqüència l'escriptora francesa i en destaca sobretot el seu talent.

La primera traducció documentada d'un llibre de Mme. de Staël és Corinne ou l'Italie, editat a Madrid en quatre volums el 1818-1819 per Ibarra, "impresor de cámara de S. M." El 1820 n'apareixeria una nova traducció a València a la "Colección de Novelas" editada per Marià de Cabrerizo, que dóna a conèixer la producció de Mme. de Staël (en publica quatre obres) juntament amb la de Saint-Pierre, Cadalso o Goethe. Al llarg dels anys 20 i de les dècades següents les traduccions de Corinne ou l'Italie al castellà es van repetint, fins al punt que a finals dels anys 30 es popularitza arreu d'Espanya un romanç oral basat en la novel·la.

Aquest èxit pot ser degut a la bona acollida de què gaudeix en la primera meitat del segle XIX la literatura femenina provinent de França, que motiva l'emergència de dones escriptores en la incipient cultura liberal espanyola. Aquest fenomen pot ser indicatiu de l'ascendent que exercien les figures de George Sand i Mme. de Staël, autores de referència en tant que són escriptores de reconegut prestigi internacional. Un testimoni de la seva repercussió es troba el 1841 a El Panorama (s'hi reprodueixen textos, idees i modes culturals de revistes franceses), on apareix traduït un fragment de l'assaig "Sobre l'educació de la dona" de Mme. de Staël. El fet que Anna Valldaura o Isabel de Villamartín entrin a formar part de la vida literària catalana és una mostra del creixent paper de la dona escriptora, mentre que la poesia de Carolina Coronado o la narrativa de Gertrudis Gómez de Avellaneda (sobretot Sab, 1841, i Dos mujeres, 1843) són exemples de la influència directa que la producció de Mme. de Staël té sobre la incipient literatura espanyola escrita per dones.

Destaca la poca atenció que al llarg del segle XIX han merescut la resta d'obres de Mme. de Staël, a banda de Corinne ou l'Italie: no serà fins al 1919 quan es publicarà la traducció al castellà d'una altra obra, Dix années d'exil, i fins mitjans del segle XX i primera dècada del XXI quan es publicarà més bastament la resta de la seva producció.

Tant al catàleg de 1874 com al de 1891 de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès s'hi troben sis obres de Mme. de Staël, totes elles editades a París entre 1861 i 1872. Els títols registrats són una bona representació tant de la seva obra de ficció (Delphine i Corinne ou l'Italie) com assagística (Dix années d'exil, Considérations sur les principaux événements de la Révolution française, De l'Allemagne i De la littérature considerée dans ses rapports avec les institutions sociales).