Polític i periodista, malgrat haver estudiat medicina a les universitats de Saragossa i Montpeller, Lluís Cutxet, (o Cutchet), va militar en les files del liberalisme regionalista i va destacar per les seves campanyes en defensa del proteccionisme econòmic.

Com a periodista va destacar pel seu treball com a redactor ...

Polític i periodista, malgrat haver estudiat medicina a les universitats de Saragossa i Montpeller, Lluís Cutxet, (o Cutchet), va militar en les files del liberalisme regionalista i va destacar per les seves campanyes en defensa del proteccionisme econòmic.

Com a periodista va destacar pel seu treball com a redactor de "El Barcelonés" i "El Telégrafo", i col·laborador de "Revista de Cataluña", "Calendari Català" i "La Renaixença". A banda de la seva dedicació política i periodística Lluís Cutxet va destacar també dins del món de la renaixença catalana en el món de les lletres, publicant dues antologies poètiques: Els trobadors nous (1858) i Els trobadors moderns (1859) i presidint els Jocs Florals del 1876, a més de ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Lluís Cutxet també va fer una notable feina com a historiador, treballant l’Arxiu de la Corona d’Aragó i escrivint una sèrie d’obres històriques com El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858), i Història del siti de Girona en 1809 (1868); totes elles d’esperit romàntic i enfocades des de l’òptica regionalista. Cal senyalar que Cutxet va establir una gran amistat amb Víctor Balaguer, també historiador, amb qui va viatjar a Italia el 1859.

La seva defensa de la doctrina proteccionista el portarà a publicar una sèrie d’assajos econòmics destacant Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868), La guerra al sentido común (1869, ampliat el 1884) i La República Cubana (1870).

Cutxet va establir coneixença amb Víctor Balaguer a principis de la dècada de 1840, quan Cutxet es dedicava a fer traduccions de Victor Hugo mentre Balaguer les feia de Dumas, tots dos van establir una bona amistat, i Balaguer va reconèixe'l públicament com a mestre seu, destacant com va animar-lo ...

Cutxet va establir coneixença amb Víctor Balaguer a principis de la dècada de 1840, quan Cutxet es dedicava a fer traduccions de Victor Hugo mentre Balaguer les feia de Dumas, tots dos van establir una bona amistat, i Balaguer va reconèixe'l públicament com a mestre seu, destacant com va animar-lo a conèixer la història de Catalunya i com va posar les bases del seu catalanisme, a banda de convertir-lo en el seu primer lector i confiar en el seu judici crític a l'hora de presentar les seves obres literàries o bé modificar-les.

Tant Balaguer com Cutxet van coincidir el 1855 al Cercle Liberal d'Amics del País, Cutxet va anar decantant-se cap al sector polític de la Unión Liberal i el 1856 va fundar el diari El Centro Parlamentario, de curta durada, fundant poc després, conjuntament amb Balaguer, el periòdic El Conceller, a més d'esdevenir col·laborador de La Montaña de Montserrat. El 1858 Cutxet va publicar el seu assaig històric Cataluña Vindicada, en el que defensava la legalitat i el dret de les revolucions catalanes contra tres reis diferents enfront de l'agressió d'aquests contra el model institucional propi del país, teoria que va influir notablement sobre Víctor Balaguer al llarg de la seva carrera.

Balaguer dedicarà la seva obra teatral Ausias March a Cutxet i també el presentarà com una personalitat lúcida a Esperansas i recorts (1866). Tots dos tornaran a coincidir com a redactors a El Telégrafo i a la Revista de Cataluña. La relació entre tots dos no es va trencar quan Balaguer va entrar a l'alta política, i Cutxet va seguir influint sobre el pensament de Balaguer.