Fill d’un predicador metodista itinerant, va formar-se a com químic, primer a la Universitat de Londres i, després, un cop emigrat amb la família als EUA, a la de Pensilvania. Avui és considerat com una de les personalitats més rellevants de la vida científica nordameriana anterior a 1870. Va realitzar ...

Fill d’un predicador metodista itinerant, va formar-se a com químic, primer a la Universitat de Londres i, després, un cop emigrat amb la família als EUA, a la de Pensilvania. Avui és considerat com una de les personalitats més rellevants de la vida científica nordameriana anterior a 1870. Va realitzar importants contribucions a la fotografia; la seva aportació científica fou àmplia i variada. Va publicar una History of the American Civil War, lliurada en tres volums (1867-1870), reconeguda entre els experts per la seva documentació. És en el camp de la història de la ciència i de les idees on Draper va assolir major notorietat i influència als EUA i a Europa. En bona part perquè les seves obres History of the Intellectual Development of Europe (1863) i History of the Conflict Between Religion and Science (1874) van donar lloc a una sonada polèmica cultural i ideològica, particularment bel·ligerant dins del món catòlic. Draper va estar influenciat pel pensament de Comte i la seva llei dels tres estadis de l’esdevenir històric però va ser també sensible a la moda biologista de la segona meitat del segle dinou. Així Draper considera que el procés històric està regit per uns mecanismes cíclics i biològics que fa inevitable que les nacions i les cultures se succeeixin des del naixement, la plenitud fins al declivi. L’autor es va mostrar ràpidament inclinat cap a l’evolucionisme i va aprofitar la fama de Darwin per sostenir les seves tesis biològico-socials amb les quals va avançar-se a altres darwinistes socials, com ara Walter Bagehot.

Cal subratllar la recepció immediata de la traducció francesa d’ambdues obres, que són primeres edicions. És un fet habitual al dinou que la recepció d’un autor europeu o nordamericà es produís a través de la traducció francesa dels seus escrits, bé en forma de llibre o d’articles o mitjançant ressenyes ...

Cal subratllar la recepció immediata de la traducció francesa d’ambdues obres, que són primeres edicions. És un fet habitual al dinou que la recepció d’un autor europeu o nordamericà es produís a través de la traducció francesa dels seus escrits, bé en forma de llibre o d’articles o mitjançant ressenyes crítiques en revistes especialitzades del país veí. Sabem fins a quin punt fou important el paper de la cultura francesa en la recepció entre les elits dels corrents intel·lectuals a Catalunya i a Espanya en aquest període.

Amb tot, Diego Núñez explica que la plena recepció a Espanya de Draper no es produí de manera plena fins a la traducció, el 1876, de Los conflictos entre la religion y la ciencia. S’hi van fer dues traduccions castellanes. La primera a la madrilenya Biblioteca Contemporánea i la segona editada per la Biblioteca Perojo amb un important pròleg del republicà Nicolás Salmerón, on aquest reclamava la llibertat per a la ciència però alhora adoptava una posició de concòrdia amb la religió, tot indicant la reubicació del krausisme cap els nous temps presidits pel positivisme i l’evolucionisme. Sorprenentment la biblioteca de l’Ateneu no rep aquesta important traducció castellana, que ben segur es devia trobar en moltes de les biblioteques particulars dels socis. Cal dir que el pròleg de Salmerón ja havia estat publicat íntegrament a la Revista de España (juliol/agost 1876) i que Ménendez Pelayo el replicà immediatament mitjançant un text que el santanderí incorporaria a la seva obra apologètica sobre la ciència espanyola. 1876 és, doncs, un any de sonades polèmiques: les controvèrsies a l’Ateneo de Madrid sobre el positivisme; la traducció castellana de La descendencia del hombre, de Darwin, i de El hombre según la ciencia, de Büchner; o la publicació de l’obra del polític i historiador Joaquín Martín de Olías Influencia de la religión católica, apostólica y romana en la España contemporánea, que incorpora un pròleg del republicà possibilista Emilio Castelar on aquest subratlla la difícil convivència entre la civilització moderna i la religió i la dificultat de molts catòlics per a conciliar fe i modernitat. L’obra de Draper sobre aquest conflicte s’insereix així en un moment ideològicament tens per la reafirmació dogmàtica del catolicisme. A la biblioteca de l’Ateneu figura la primera refutació d’un autor espanyol, la del pare agustí Tomás Cámara (1879) i també la memòria que el català Joaquim Rubió i Ors havia presentat al concurs que la madrilenya Academia de Ciencias Morales y Políticas havia convocat el 1878 per qüestionar l’obra de Draper.