(Montpeller, 1798 – París, 1857)

És considerat el pare del positivisme francès i un dels iniciadors de la sociologia moderna.

Lector en la seva joventut dels empiristes britànics i els il·lustrats francesos, destacà en el camp de les matemàtiques, i estudià a l’ École Polytechnique de París, centre ...

(Montpeller, 1798 – París, 1857)

És considerat el pare del positivisme francès i un dels iniciadors de la sociologia moderna.

Lector en la seva joventut dels empiristes britànics i els il·lustrats francesos, destacà en el camp de les matemàtiques, i estudià a l’École Polytechnique de París, centre del qual esdevindria més endavant professor.

Va ser deixeble i secretari de Saint-Simon (1760-1825), fins que anys més tard va trencar relacions amb el seu mestre. Començà aleshores a clarificar el seu propi programa filosòfic, vast i ambiciós, que deixà escrit en els seus fonaments entre 1830 i 1842, amb els sis volums del Cours de philosophie positive . Les seves darreres aportacions, Système de politique positive (1851-1854) i Catéchisme positiviste (1852), on assajà de fonamentar un nou culte o “religió de la humanitat”, van ser assumides i popularitzades en menor mesura.

Comte tenia la convicció que després del trasbals de la Revolució Francesa calia una reconstrucció i clarificació ideològica complerta. Va insistir en la necessitat d’una ciència social que, en analogia amb les ciències físiques i naturals, es basés en l’observació, l’experimentació i el mètode comparatiu. La sociologia havia de permetre conèixer la realitat social per poder-ne preveure els fenòmens i incidir-hi de cara a ajustar-ne l’ordenació. Una de les seves aportacions fonamentals va ser l’anomenada llei dels tres estadis, una filosofia de la història segons la qual la humanitat passaria per tres grans fases: la teològica, la metafísica i la positiva.