(Nimes, 1787 – Val-Richer, Normandia, 1874)

Historiador i polític francès. Va néixer a Nimes en el si d’una família protestant. El seu pare va ser guillotinat el 1794 i va exiliar-se amb la seva mare a Ginebra, on va rebre una formació d’influència rousseauniana.

Va tornar a París el 1808, ...

(Nimes, 1787 – Val-Richer, Normandia, 1874)

Historiador i polític francès. Va néixer a Nimes en el si d’una família protestant. El seu pare va ser guillotinat el 1794 i va exiliar-se amb la seva mare a Ginebra, on va rebre una formació d’influència rousseauniana.

Va tornar a París el 1808, on va estudiar dret i començaren les seves primeres col·laboracions periodístiques i treballs literaris. Durant l’Imperi napoleònic va ser catedràtic d’història moderna a la Sorbona.

Liberal moderat, va ser opositor al règim de Carles X i tingué un paper destacat en l’entronització del duc d’Orleans (1830). Sota la monarquia de Lluís Felip va ocupar els ministeris d’interior, instrucció pública i afers exteriors; va ser cap del govern (1847) fins a la revolució de febrer de 1848. Amb la fi del règim orleanista acabà també la seva carrera política i va exiliar-se temporalment a Anglaterra.

Destacat representant de la historiografia liberal, entre la seva obra abundant sobresurten Histoire des origines du gouvernement représentatif (1821-1822), Histoire de la révolution d’Angleterre de Charles I à Charles II (1826-1827), Histoire générale de la civilisation en Europe (1828) i Histoire de la civilisation en France (1829-1832).