(Londres, 1806 – Avinyó, 1873)

Filòsof anglès. Educat pel seu pare, el també filòsof escocès James Mill (1773-1836), va rebre una vasta formació enciclopèdica sota una disciplina ultra exigent.

Format intel·lectualment en la influència directa de l’utilitarisme i l’escola d’economia política imperant -Jeremy Bentham (1748-1832) i David Ricardo (1772-1823) eren ...

(Londres, 1806 – Avinyó, 1873)

Filòsof anglès. Educat pel seu pare, el també filòsof escocès James Mill (1773-1836), va rebre una vasta formació enciclopèdica sota una disciplina ultra exigent.

Format intel·lectualment en la influència directa de l’utilitarisme i l’escola d’economia política imperant -Jeremy Bentham (1748-1832) i David Ricardo (1772-1823) eren amics del seu pare-, va ser igualment lector atent de Saint-Simon (1760-1825) i, durant un temps, seguidor i corresponsal d’Auguste Comte (1798-1857), tot i que acabà recelant del caràcter determinista del seu pensament.

En la seva figura van convergir la tradició racionalista il·lustrada i la nova sensibilitat romàntica. Hereu de la tradició empirista britànica, va fer importants aportacions al camp de la lògica inductiva i va revisar els principis de la moral utilitarista benthamiana. En el camp del pensament polític i social es mostrà preocupat per conciliar llibertat i justícia social, i destacà per les seves aportacions teòriques a la defensa dels drets de l’individu, del sistema liberal parlamentari i de la igualtat de gènere.

Entre les seves obres destaquen A System of Logic (1843), Principles of Political Economy (1848), On Liberty (1859) –escrit en col·laboració amb la seva dona Harriet Taylor- Considerations on Representative Government (1861), Utilitarism (1861) i Autobiography (1873).

Un dels casos més enigmàtics del pensament català de finals del segle XIX i principis del XX és la total i absoluta manca de petja del pensament de Mill en els pensadors i sociòlegs del període. L’utilitarisme victorià fou quasi totalment desconegut a Catalunya, a diferència de l’idealisme anglès, representat ...

Un dels casos més enigmàtics del pensament català de finals del segle XIX i principis del XX és la total i absoluta manca de petja del pensament de Mill en els pensadors i sociòlegs del període. L’utilitarisme victorià fou quasi totalment desconegut a Catalunya, a diferència de l’idealisme anglès, representat per Carlyle, central en el modernisme i en Salvat-Papasseit. Només d’una manera molt tangencial, en les seves crítiques al socialisme) se’n pot trobar alguna referència sempre indirecta en les publicacions de Guillem Graell i Moles (1846-1927) secretari del Foment del Treball Nacional i bon coneixedor de l’obra de Jean-Baptiste Say i adversari ferreny de tot socialisme. L’any 1878, Joan-Baptista Orriols i Comas (1828-1921) defensà el proteccionisme en els debats a l’Ateneu Català però no hi ha referències concretes a Mill en la seva Miscelania oratoria (1894).

Gairebé tots els llibres que l’Ateneu posseeix de Mill són edicions datades pocs anys abans o després de la seva mort, cosa que indica que el ressò d’aquest fet arribà a la societat barcelonina amb amplitud. Però que tots els llibres de Mill a la biblioteca de l’Ateneu estiguin en francès i no en llengua original ja és significatiu d’un oblit que caldria estudiar amb més profunditat. El distanciament de Mill respecte de l’obra de Comte –influència central al positivisme català– i la seva posició favorable al vot femení quan alguns socialistes utòpics, com Proudhom n’eren ferrenyament contraris, o el mateix fet dels prejudicis lingüístics i fins i tot religiosos –molt evidents en els treballs dels homes del Foment Nacional– poden explicar en part aquest oblit.