Filòsof francès. Neix a Laval, Normandía, però en complir 3 anys d'edat la seva mare decideix traslladar-se a París. L’entorn en què es va criar va ser molt profitós per al seu creixement intel·lectual. La mare va ser Augustine Tuilleries, l’autora, sota el pseudònim de G. Bruno, de Le Tour ...

Filòsof francès. Neix a Laval, Normandía, però en complir 3 anys d'edat la seva mare decideix traslladar-se a París. L’entorn en què es va criar va ser molt profitós per al seu creixement intel·lectual. La mare va ser Augustine Tuilleries, l’autora, sota el pseudònim de G. Bruno, de Le Tour de France par deux enfants, publicada el 1877 i de molta altres llibres sobre educació. El seu padrastre, Alfred Fouillée, va ser un filòsof de la corrent del Positivisme espiritualista, gràcies a qui es va formar en filosofia des de molt jove. Es va llicenciar en Lletres a l'edat de 17 anys, i va ser un gran aficionat a les obres de Victor Hugo, Corneille, Musset, Epicur, Epíctet, Plató, Herbert Spencer i Kant. Va traduir al francès el Manual d’Epictet. Als 19 anys escriu una memòria (de més de 1.300 pàgines) sobre la Moral utilitaire des de Epicur fins l’escola anglesa que va ser guardonada per l'Acadèmia Francesa de Ciències Morals i Polítiques l'any 1874. Més tard seria publicada en dos volums: La moral d'Epicur (1878) i La moral anglesa contemporània (1879). Aquest premi li va permetre guanyar una càtedra de filosofia al Liceu Condorcet, quan tenia 20 anys. Malauradament, al poc temps de començada aquesta tasca va patir els primers símptomes d'una tuberculosi, cosa que el va obligar a deixar la seva taca acadèmica i traslladar-se al sud de França per buscar un clima més favorable. Primer es va instal·lar a la costa atlàntica (Pau i després Biarritz), per fer-ho desprès de manera que seria definitiva davant del mar Mediterrani (primer a Niça i finalment a Menton), on va romandre fins a la seva mort a l’edat de 33 anys. Va ser durant aquest període de retir on va escriure nombrosos treballs filosòfics i gran quantitat de poesia. La seva obra principal, Esquisse d’une morale sans obligation ni sanction, publicada el 1884, sembla que va impresionar un altre il.lustre habitant de la costa mediterrania de l’época, Friedrich Nietzsche, que va anotar als marges de l’obra forces comentaris i observacions. També va influenciar molt el pensament de Peter Kropotkin en el seu escrit La moral anarquista.

L’obra de Guyau, arriba a la península de la mà de Clarín. A Catalunya és Maragall qui en fa esment en la seva correspondència, assenyalant que va ser l’autor que més el va influir en la seva joventut. Les obres de Guyau van arribar, com era costum llavors, puntualment a ...

L’obra de Guyau, arriba a la península de la mà de Clarín. A Catalunya és Maragall qui en fa esment en la seva correspondència, assenyalant que va ser l’autor que més el va influir en la seva joventut. Les obres de Guyau van arribar, com era costum llavors, puntualment a la biblioteca de l’Ateneu. Es en elles que Maragall es va inspirar en parts important de la seva obra. Maragall en fa una primera interpretació del seu pensament en clau individualista, en el seu text Elogi del poble (1907), palesa la necessitat d’un diàleg cívic que encari la solució dels problemes polítics i socials que ens aquells moment es vivien. En aquest text emergeix una postura, per part del poeta, allunyada de la visió imperant de la realitat col·lectivista i ideològica, i en què cal el ressorgiment immediat de l'individu deslligat de tota càrrega ideològica impossiblitadora de tot acord de cara a la fi del conflicte.

Abans, Guyau havia estat triat per Josep Ixart, aleshores President de l'Ateneu, i al qual li havia fet conèixer Clarín, pel seu discurs d’obertura del curs 1882-1883, on remarca l'interès del filòsof francès en la seva vessant de crític literari, però sense deixar d'assenyalar les paraules de Guyau: "La más importante tarea del siglo díez y nueve parece haber sido poner de relieve el lado social del individuo humano y de todo ser vivo, aspecto que olvido el materialismo egoísta del siglo precedente..".

Per la seva banda, Carles Rahola, publicista a L'Autonomista que anteriorment havia publicat Pequeños ensayos, l'any 1906, va ser l’únic en dedicar un llibre sencer a Guyau, Jean-Marie Guyau filosop de la solidaritat humana, aparegut el 1909. En aquest text provinent d'una conferència Rahola assenyala, entre d'altres aspectes, la importància que té el pensament de Guyau pel que fà a la idea de solidaritat: "Jo no acabaria pas mai si hagués de glossar tot lo que va dir Guyau de la solidaritat humana. Com he observat abans, no hi ha una sola pàgina de les deu obres mestres que ell va escriure que no sigui encesa del sentiment i de l'idea de germanor entre tots els homes. Ella és la que conduirà a la nostra raça a la realització de la Justícia. he volgut remarcar aquesta part perquè és la més fonamental". També Maragall fa esment de les concepcions que defineixen el pensament del nostre filòsof: "Guyau, el malogrado filósof francés, que murió hace pocos años en la flor de la vida, formuló en estos términos: 'Buscar la concilación entre el sentimiento de solidaridad siempre creciente, y la confirmación de la individualidad que se acusa también mas cada día".

Per altre banda, Jordi Castellanos ha assenyalat el text de Pere Coromines, La Sociología y la Utopia, publicat a la revista Ciencia Social on fen evocació de la qüestió social identifica la sociologia amb el procés revolucionari. Per Coromines la qüestió social es mou en un pla diferent del de l'Ideal (la Utopia) i fa una cita de Brossa on creu trobar el pensament de Guyau: "teniendo grandes necesidades de Ideal, saber armonitzar el individualismo y la solidaridad".

En definitiva, l’obra de Guyau n o només fou rebuda amb interès sinó que marca la producció de mols dels principals autors de finals de segle XIX.