La primera edició de l’obra és 1823. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una desena edició de 1860 de la parisenca Didier . Consta al catàleg de la BAB de 1874.

Segons assenyala Guizot en el prefaci de l’edició, fruit de la seva implicació en les lluites ...

La primera edició de l’obra és 1823. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una desena edició de 1860 de la parisenca Didier. Consta al catàleg de la BAB de 1874.

Segons assenyala Guizot en el prefaci de l’edició, fruit de la seva implicació en les lluites polítiques de l’època i dels seus estudis històrics, li havia sorgit una qüestió d’implicacions profundes i resposta difícil, que és la que en part va motivar aquests assajos i, posteriorment, altres obres històriques. Es pregunta per què a Anglaterra l’establiment d’un règim de llibertats va permetre conservar elements essencials de la vella societat anglesa, mentre que en el cas francès, la fundació del sistema liberal implica la destrucció de l’antiga societat francesa, amb les seves institucions, costums i creences. Consegüentment, l’autor mateix assenyala que un títol que anunciaria amb més precisió el contingut de l’obra seria: Essais sur les origines comparées de la société et du gouvernement en France et en Angleterre .

L’autor defensa la utilitat de la història, que estudiada amb llibertat esdevé una ciència aplicable, d’implicacions polítiques pràctiques, que ha d’ajudar a discernir la trajectòria a seguir en funció del passat i les tradicions. Ras i curt, la història hauria d’ajudar a fornir les estratègies que han de permetre consolidar un sistema d’institucions liberals perdurable.

L’obra inclou sis assajos que cronològicament comprenen del segle V al XIV. Guizot conclou que els orígens socials, polítics i institucionals de França i Anglaterra expliquen les trajectòries històriques diverses que han seguit. Mentre que des de finals del segle XIII fins la contemporaneïtat totes les coses van tendir a França a la constitució d’una monarquia pura, a Anglaterra, per contra, tendia a consolidar-se un govern parlamentari, representatiu. L’autor afirma que ja en el moment de les conquestes dels pobles germànics, a França li manca qualsevol principi d’unitat, hi predomina la fragmentació, les associacions particulars i els governs d’abast local; els seus habitants no disposen d’un marc institucional compartit. El sistema feudal hauria estat l’única forma de sortir de la barbàrie, i el sistema monàrquic l’únic capaç de superar l’atomització de la societat i el poder, però la seva força unificadora s’hauria fet en detriment de les llibertats polítiques. A Anglaterra, per contra, des de la conquesta dels normands s’hauria produït una pugna entre el principi monàrquic i el feudal, que hauria derivat en un sistema marcat pels contrapesos i la representació dels diversos principis dominants. En el cas anglès, el desenvolupament de la identitat nacional s’hauria produït amb antelació respecte a França.