La primera edició de l’obra és de 1829-1832. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una novena edició de la parisenca Didier . Consta al catàleg de la BAB de 1874.

L’obra, en quatre volums, és la continuació del Cours d’histoire moderne , que Guizot havia començat amb ...

La primera edició de l’obra és de 1829-1832. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una novena edició de la parisenca Didier. Consta al catàleg de la BAB de 1874.

L’obra, en quatre volums, és la continuació del Cours d’histoire moderne, que Guizot havia començat amb la publicació l’any 1828 de l’ Histoire générale de la civilisation en Europe . Com aquella, la present recull lliçons professades per l’autor en la seva càtedra d’història moderna a la Sorbona, de la qual va ser apartat el 1822 i restablert novament el 1828.

Ja en la història de la civilització europea indicada, l’autor havia pres la història de França com a eix vertebrador, consegüent amb la seva convicció que França era el focus principal de la civilització europea. Guizot considerà, també, que si bé la noció de civilització tenia un caràcter indubtablement global, era possible, tanmateix, analitzar-ne la trajectòria des d’una òptica nacional. Així doncs, si amb la primera aportació del Cours d’histoire moderne va traçar un quadre general de la trajectòria de la civilització europea entre el col·lapse de l’Imperi romà i la Revolució francesa, en els volums subsegüents va voler detallar l’evolució particular de la civilització francesa en el mateix període, per bé que la narració, finalment, no va prosseguir més enllà del segle XIV.

L’obra presenta la voluntat del poble francès per aconseguir l’emancipació material i moral dels diversos grups socials, i l’assoliment d’un govern bo i lliure que asseguri la gestió òptima dels afers públics i els drets i llibertats de les persones, com una constant que caracteritza la història de França.

L’exemplar de la BAB incorpora el prefaci que l’autor va escriure el 1856 per la sisena edició de l'obra. Guizot hi afirma que la majoria dels assajos per la creació d’un govern lliure a França han fracassat a causa de la rivalitat cega de les classes altes; per la pugna entre una burgesia puerilment gelosa de la posició de la noblesa, i una noblesa impertinent incapaç d’acceptar que el moviment social forma part de la dinàmica d’un país viu. L’actitud d’aquestes classes socials hauria empès el país a nombroses revolucions. L’autor també afirma que una altra constant històrica del poble francès, de la qual convindria extreure’n conclusions, és el seu esperit idealista, que el porta a sacrificar-ho tot, fins i tot l’ordre i la llibertat, a la consecució o realització d’un principi, un sentiment o un interès, perdent sovint el sentit de la mesura i oblidant que en la societat hi conviuen principis i interessos contraris que cal conciliar amb saviesa i habilitat.