L’obra és publica originalment en llengua francesa amb el títol Ahasvérus (1833). El traductor de l’obra al castellà justifica el canvi de títol pel d’ El verdadero judío errante , per creure que d’aquesta forma interpretava més fidelment el pensament de l’autor. El traductor en qüestió és José Mesa Leompart ...

L’obra és publica originalment en llengua francesa amb el títol Ahasvérus (1833). El traductor de l’obra al castellà justifica el canvi de títol pel d’ El verdadero judío errante , per creure que d’aquesta forma interpretava més fidelment el pensament de l’autor. El traductor en qüestió és José Mesa Leompart (1831-1904), tipògraf i periodista malagueny que va participar en els primers assajos organitzatius del bakuninisme internacionalista i, més tard, del socialisme marxista, a Espanya. En el pròleg el traductor aclareix que determinats passatges i idees de l’autor han estat suprimits o alterats perquè “chocaban con ciertas costumbres de nuestro país”. Aquest exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una edició castellana de 1862 impresa per Luís Tasso a Barcelona. Consta com a donatiu de Frederic Rahola (1858-1919) i, per bé que en desconeixem la data d’ingrés a la BAB, sabem que l’any 1886-1887 els socis ja tenien a disposició una edició francesa de l’obra.

Es tracta d’un poema èpic en prosa que participa de la llegenda secular del jueu errant, personatge mític que va atreure l’atenció de diversos literats del Romanticisme inspirant, per exemple, la novel·la exitosa d’Eugène Sue, Le juif errant (1844-1845).

L’obra es composa d’un pròleg i quatre jornades (La Creació, La Passió, La Mort i el Judici final) esponjades per sengles intermedis. En aquesta versió castellana hi manca íntegrament l’epíleg que tanca la versió original francesa.