El volum forma part de l’edició de les obres completes de la qual va fer-se càrrec la parisenca Germer Baillière . El 1886-1887 ja constava a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Conté dues obres de Quinet, Ahasvérus (1833) i Les tablettes du Juif errant (1823), ambdues basades en la figura ...

El volum forma part de l’edició de les obres completes de la qual va fer-se càrrec la parisenca Germer Baillière. El 1886-1887 ja constava a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Conté dues obres de Quinet, Ahasvérus (1833) i Les tablettes du Juif errant (1823), ambdues basades en la figura mítica del jueu errant, però amb un tractament i intencionalitat molt diferenciats. El volum també conté l’estudi crític que l’escriptor i periodista Charles Magnin (1793-1862) va publicar l’any 1833, a propòsit de l’aparició de l’obra de Quinet que enceta aquest volum.

Ahasvérus es donà a conèixer l’any 1833 a través de la Revue des Deux Mondes i s’edità l’any següent com a monografia. Poema èpic en prosa, Quinet va considerar-lo juntament amb Napoléon (1836) i Prométhée (1838), com una part del desenvolupament de la tragèdia universal de la que participen Déu, l’ésser humà i el món. Magnin, en el seu estudi crític a La Revue des Deux Mondes de desembre de 1833, el va qualificar d’epopeia religiosa del nou cristianisme. L’obra es composa d’un pròleg, quatre jornades (La Creació, La Passió, La Mort i el Judici final) esponjades per sengles intermedis, i un epíleg.