De la primera edició de l’obra se’n va fer càrrec l’editorial Dentu el 1872. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) forma part de l’edició de les obres completes de la qual va fer-se càrrec la parisenca Germer Baillière . En tenim constància a la BAB des de 1886-1887. ...

De la primera edició de l’obra se’n va fer càrrec l’editorial Dentu el 1872. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) forma part de l’edició de les obres completes de la qual va fer-se càrrec la parisenca Germer Baillière. En tenim constància a la BAB des de 1886-1887.

Quinet participa de la reflexió de la intel·lectualitat francesa motivada per l’impacte de l’«any terrible» de 1870-1871. L’obra s’inscriu en la línia de la literatura regeneracionista del moment.

L’autor afirma que si durant vint anys a l’exili ha estat anunciant la desfeta francesa, ara es proposa receptar solucions per sortir de l’abisme. L’obra apareix, doncs, amb la voluntat de contribuir a l’establiment dels fonaments sobre els quals ha de sustentar-se la recuperació de França després de l’ensulsiada. Quinet insisteix en la convicció que la seva generació té l’obligació de reaccionar i crear les condicions de la nova vida nacional. L’aleshores diputat acaba associant la sort de la nació francesa a la consolidació de la República, en la que ell hi veu sintetitzades les aspiracions de llibertat i igualtat.