El mateix nom de la publicació ja indicava a les clares quina era la seva aposta: la civilització, la llibertat, la indústria... el progrés en una paraula. Hereu en bona mesura de El europeo , amb el fet evident de la direcció a càrrec de Ramon López Soler i la ...
Llegir [+]
El mateix nom de la publicació ja indicava a les clares quina era la seva aposta: la civilització, la llibertat, la indústria... el progrés en una paraula. Hereu en bona mesura de El europeo, amb el fet evident de la direcció a càrrec de Ramon López Soler i la col·laboració de Bonaventura Carles Aribau... alhora permet vincular aquesta generació amb una nou grup intel·lectual, entre els quals Pere Mata i Fontanet, Joan Illas, Josepa Massanés i mes endavant Milà i Fontanals, o Rubió i Ors. D’aquesta manera, cal entendre que la publicació el 24 d’agost de 1833, del poema La Pàtria de Bonaventura C. Aribau és simultàniament punt d’arribada d’una generació romàntica i punt de partida de la nova generació que portarà endavant la Renaixensa. En nota al peu escriu, probablement López Soler, director de la publicació: "La presentamos (la troba) a nuestros lectores con el patriótico orgullo que presentaría un escocés los versos de Sir Walter Scott á los habitantes de su país.” Podem dir que en el cultural, El Vapor fixa els ideals d’un romanticisme català, que té com a conseqüència natural La Renaixença, gràcies no només a la publicació d’obres i comentaris dels autors del país, sinó també mitjançant la informació entorn de les novetats que s’anaven produint a Europa. En aquest sentit, i malgrat les reduïdes dimensions del periòdic, unes cinc planes, estructurava el seu espai en seccions que permetien al lector atansar-se amb facilitat a novetats culturals, polítiques, internacionals... Tot i que alguna font afirma que, en aquesta primera època de la publicació, El Vapor va realitzar una violenta campanya contra els abusos que el Govern feia patir a Barcelona, arran de la qual campanya va ser assassinat el director de la publicació, hem de dir que aquesta informació, absent a la resta de la fonts, es pot donar per desmentida. A més, el tarannà de la publicació anava més en la línia de suggerir al Govern, que no enfrontar-lo. De fet, la publicació anava dedicada al Ministeri del Foment General del Regne, i es posava sota els auspicis del Capità General del Principat. Respecte al tema del provincialisme, no podem deixar de comentar el caràcter d’incitador a l’estudi i difusió de la llengua, la cultura i la història catalana, en aquest període 1833-1834, que no en gran difusora d’estudis en sí mateixa, i molt menys en plataforma de defensa política del tebi provincialisme que reflecteixen les seves planes.
El naixement de la publicació ja va ser un procés llarg, en el qual l’editor Bergnes de las Casas hagué d’enfrontar una lluita amb la família Brusi, propetaris de “El Diario de Barcelona” que soposava a cap nou periòdic en defensa del seu monopoli informatiu a la Ciutat Comtal. Catasús considera “El Vapor” com el continuador de l’orientació renovadora i romàntica de “El Europeo”. En el detall de la publicació d’aquest primer període l’afirmació es manifesta de manera bastant clara. Des del punt de vista cultural, per exemple, és en aquest heretatge de “El Europeo” que cal inscriure la citació a Walter Scott que acompanya a la publicació de l’Oda a la Patria d’Aribau. Políticament, un cop trencat el monopoli periodístic el 1833 gràcies a la perseverància de Bergnes, i mort Ferran VII, la publicació adoptà una política moderada de defensa de la nova situació preconstitucional, en el període entre la promulgació de l’Estatut Reial el 1834 i el període d’alteracions revolucionaries de l’estiu de 1835. De fet, el periòdic es mantenia fidel a les posicions polítiques temperades del General Manuel Llauder (Argentona, 1789- Madrid, 1851), capità General de Catalunya, sota els auspicis del qual es situava la publicació. Però el desenvolupament dels fets a la capital catalana va marcar, com no podia ser altrament , la pròpia història interna de la publicació. Va ser l’any 1835 on tenen lloc un seguit de moviments en la gestió de la publicació, que afectaran a la seva línia doctrinal. El mes d’abril, Bergnes de las Casas abandona l’edició del que ja era diari, per passar aquesta a mans de Rivadeneyra, i el període de les grans bullangues de l’estiu de 1835 provocaren que la direcció deixés d’estar en mans de Ramon López Soler per passar a ser ostentada per Pere Felip Monlau i Roca ( Barcelona, 1808- Madrid, 1871), amb un ideari liberal molt més avançat, i que fins i tot recollia idees força innovadores en aquell moment, basades en les doctrines de Fourier i Sant-Simon. Aquests canvis, però, no afecten als exemplars de què disposa l’Ateneu Barcelonès, que abasten des de la seva fundació el 2 de març de 1833 fins el 30 de desembre de 1834. La publicació, en aquesta primera època, respon ideològicament al tarannà que tant Aribau com López Soler ja havien manifestat a finals de l’època del Trienni, amb una tendència vers posicions moderades en la línia de defensar l’Estatut Reial de 1834 de Martínez de la Rosa, acompanyada alhora d’una defensa de la identitat catalana que no anava més enllà d’un tebi provincialisme.
Llegir [-]
Entreu