La Tomasa va naixer el 1872 com a resultat del tancament consecutiu de La Campana de Gràcia , i la seva substituta, L'Esquella de la Torratxa , esdevenint la tercera versió de la revista censurada, (el propi nom de La Tomasa era el d'una campana molt famosa a Barcelona). La ...

La Tomasa va naixer el 1872 com a resultat del tancament consecutiu de La Campana de Gràcia, i la seva substituta, L'Esquella de la Torratxa, esdevenint la tercera versió de la revista censurada, (el propi nom de La Tomasa era el d'una campana molt famosa a Barcelona). La duració d'aquesta primera etapa de La Tomasa fou també molt breu, de només quatre números, desapareixent el 16 de juny del 1872.

Setze anys després tornarà a aparèixer un setmanari català amb el nom de La Tomasa, prenent també la forma de revista humorística. Aquesta segona aparició de La Tomasa serà la definitiva, adoptant la revista un format d'entre vuit i setze pàgines, segons el moment i assolint més de 1000 números publicats al llarg dels seus vint anys d'existència.

El primer director de la segona etapa de La Tomasa fou Simó Alsina i Clos, i també tindrà com a directors a Antoni Ferrer i Codina i a Artur Guasch i Tombas, aquest en els seus últims números.

La Tomasa es caracteritzarà per la seva moderació política en comparació amb altres revistes satíriques contemporànies com L'Esquetlla de la Torratxa o La Campana de Gràcia, tot i que al llarg de la seva vida compartirà molts escriptors i dibuixants amb aquestes publicacions.

La línia moderada de La Tomasa i la seva tendència a evitar polèmiques i mantenir-se en un terreny merament literari, fugint de la política, faràn que la seva existència passi relativament desapercebuda un cop desapareguda, malgrat la seva llarga durada que reflexa la existència d'un nombre de lectors habituals important ...

La línia moderada de La Tomasa i la seva tendència a evitar polèmiques i mantenir-se en un terreny merament literari, fugint de la política, faràn que la seva existència passi relativament desapercebuda un cop desapareguda, malgrat la seva llarga durada que reflexa la existència d'un nombre de lectors habituals important i un cert grau de popularitat de la revista en el seu moment.