La revista El Porvenir va ser publicat entre el novembre del 1876 i el maig del 1877, amb un paginatge habitual de 40 planes, el seu objectiu era potenciar el debat filosòfic, jurídic, artístic i, principalment, científic a Catalunya.

El Porvenir esdevindrà un focus de pensament progressista, especialment pel que ...

La revista El Porvenir va ser publicat entre el novembre del 1876 i el maig del 1877, amb un paginatge habitual de 40 planes, el seu objectiu era potenciar el debat filosòfic, jurídic, artístic i, principalment, científic a Catalunya.

El Porvenir esdevindrà un focus de pensament progressista, especialment pel que fa a matèries com el positivisme o l’evolucionisme i aplegarà en el seu entorn el bo i millor de la intel·lectualitat vinculada a la modernització del pensament català.

El seu director fou Isidoro Domènech i entre els seus col·laboradors més destacats trobem Valentí Almirall, Pompeu Gener, Bartrina i Pere Estasén. De fet el famós episodi de la censura a les conferències d'Estasén a l'Ateneu de Barcelona es produirà precisament mentre la revista El Porvenir estava en marxa.

Cal senyalar que la revista sorgeix en un context en que el cop d’estat de Pavia i la Restauració política van fer que els debats entre conservadors i progressistes es traslladessin al camp intel·lectual davant la impossibilitat de fer-se en el terreny polític.

El Porvenir serà, juntament amb La Gaceta de Barcelona i la Revista Contemporànea de Madrid un mitjà d'introducció del pensament positivista i evolucionista i Estasen col.laborarà activament en totes elles.

El Porvenir esdevindrà un introductor del pensament positivista i evoluiconista a Catalunya. Almirall hi publicarà cinc articles a l'any 1877 ...

El Porvenir serà, juntament amb La Gaceta de Barcelona i la Revista Contemporànea de Madrid un mitjà d'introducció del pensament positivista i evolucionista i Estasen col.laborarà activament en totes elles.

El Porvenir esdevindrà un introductor del pensament positivista i evoluiconista a Catalunya. Almirall hi publicarà cinc articles a l'any 1877 i hi tindrà una influència notable. En els seus articles Almirall defensava la necessitat de modernitzar Catalunya en tots els àmbits, (polític, econòmic, social i cultural), per poder acabar amb el carlisme. Almirall defensarà també les tesis regionalistes de Pi i Margall en una ressenya sobre Las Nacionalidades publicada a El Porvenir, rebutjant les crítiques que s’havien fet contra aquesta obra des del sector mes dretà del Partit Republicà Democràtic Federal.

Per la seva banda Estasén farà servir les pàgines de la revista per proposar l'aplicació del model evolutiu per a l'estudi de la economia i els factors culturals de la societat, defensant que la evolució del model productiu industrial condueix cap al progrés social i que l'assoliment d'aquest progrés depèn de la transformació constant de la societat seguint lleis socials ben definides, rebutjant d'aquesta manera els processos revolucionaris i dialèctics de destrucció i construcció en favor d'una evolució progressiva.

La visió positivista de El Porvenir provocarà el rebuig dels sectors conservadors, com el Diario de Barcelona, per considerar que tendien a ignorar tot el que és sobrenatural i els fenòmens religiosos en particular.

S'ha especulat que la recepció de les corrents positivistes i evolucionistes entre la societat catalana va ser escassa i que aquesta es va mostrar refractària a aquests plantejaments, fet que explicaria la curta durada de la revista, però realment El Porvenir va desaparèixer el 17 de maig del 1877 degut a una sentència del Tribunal d'Impremta que suspenia la revista durant cinquanta números, (més de dos anys, tenint en compte que es tractava d'una revista quinzenal), arrel d'un comentari irònic sobre la família reial.