L'Esquella de la Torratxa va aparèixer el 5 de maig del 1872 com a resultat del tancament de La Campana de Gràcia ; L'Esquella mantenia l'equip de redacció i els dibuixants de La Campana . Poc després la propia Esquella seria també tancada, apareixent en el seu lloc La Tomasa ...
Llegir [+]
L'Esquella de la Torratxa va aparèixer el 5 de maig del 1872 com a resultat del tancament de La Campana de Gràcia; L'Esquella mantenia l'equip de redacció i els dibuixants de La Campana. Poc després la propia Esquella seria també tancada, apareixent en el seu lloc La Tomasa, (que prenia el nom d'una famosa campana barcelonina). L'Esquella tornarà a aparèixer el 15 de novembre del 1874, fruit també d'un nou tancament de la Campana de Gràcia i també tindrà una vida molt curta de només quatre exemplars fins que La Campana va poder tornar a ser publicada. La tercera aparició de L'Esquella serà el 1879 i exactament pels mateixos motius, el tancament de la Campana, encara que en aquesta ocasió el seu caràcter no serà tant temporal i merament substitutiu, consolidant-se com un setmanari de caràcter regular, sent publicada fins el 1939.
Fins al número 365 L'Esquetlla presentarà un paginatge modest de només 4 pàgines, a partir d'elshores augmentarà a 8 fins el 1887, quan la necessitat d'augmentar el preu de la revista farà que aquesta augmenti el seu paginatge de 8 a 16 planes.
L'Esquetlla mantindrà el caràcter satíric de La Campana i un posicionament clarament republicà, però a partir de la seva tercera etapa, quan deixi de ser un mer substitutiu temporal pels eventuals tancaments de La Campana per esdevenir una revista que es publicarà de manera paral.lela a aquesta, definirà més clarament el seu posicionament esdevenint aquest més generalista i no tant volcat en la sàtira política com La Campana de Gràcia. Cal senyalar que L'Esquetlla excel.lirà sobre tot en la caricatura dels barcelonins i les seves autoritats, especialment municipals, amb una particular fixació per l'alcalde Rius i Taulet.
El primer director de l'Esquetlla fou Josep Roca i Roca, que influirà fortament en la linia editorial de la revista i en la seva relació complexa i difícil amb el catalanisme en la que la crítica dura es combinava amb la voluntat de no afegir-se a les campanyes anticatalanes, fet que explica el posicionament favorable de Roca cap a Solidaritat Catalana. El 1907 Roca i Roca va abandonar la direcció de L'Esquetlla, sent substituït per Prudenci Bertrana, i la revista adoptarà un to més favorable cap al catalanisme mantenint, però, notables reserves cap a alguns dels seus líders com Puig i Cadafalch i Cambó. La edició de L'Esquetlla estarà vinculada a la família López, Innocenci López, primer, i el seu fill Antonio López, després.
El 1907 s'incorporarà també a L'Esquetlla Santiago Rusiñol com a col.laborador habitual, esdevenint un dels redactors durant dues dècades, fet que marcarà la revista. Altres col.laboradors destacats al llarg dels 61 anys de vida de L'Esquella de la Torratxa van ser Frederic Soler en els seus inicis, (de fet va ser qui li va donar el nom), Ramon Raventós, Pompeu Gener, Rossend Arús, Narcís Oller, Apel.les Mestre, Josep Carner o Antoni Rovira i Virgili, entre altres.
L'Esquetlla passarà un periode forçós de moderació durant la Dictadura de Primo de Rivera i es mostrarà entusiasta amb la proclamació de la República assolint una notable revifalla durant la Guerra Civil, període en el que la renovació de l'equip d'escriptors i dibuixants convertiran L'Esquetlla en una tribuna de l'humor modern esdevenint aquesta l'etapa més brillant de L'Esquella en els seus darrers vint anys malgrat del dificultats evidents del període.
Llegir [-]
Entreu