La sessió inaugural del curs acadèmic és l'acte institucional més important de la vida interna de l'Ateneu Barcelonès, al qual hi asistèixen les més importants personalitats de la vida política i cultural de Barcelona i Catalunya. La vetllada servia per exposar les línies mestres que havia de conduir la vida ...

La sessió inaugural del curs acadèmic és l'acte institucional més important de la vida interna de l'Ateneu Barcelonès, al qual hi asistèixen les més importants personalitats de la vida política i cultural de Barcelona i Catalunya. La vetllada servia per exposar les línies mestres que havia de conduir la vida interna i la projecció pública de l'Ateneu durant el curs i donar a conèixer l'esperit que el president tenia previst donar a l'obra de la institució.

Normalment en les sessions públiques inaugurals feien un discurs el secretari i el president de l'Ateneu, es presentava el programa dels concursos que es celebraríen i s'anunciaven els vencedors dels concursos del curs anterior, en ocasions també hi havia homenatges a personalitats destacades de l'Ateneu.

L'Ateneu Barcelonés es constitueix el 8 de maig de 1872 arrel de la fusió entre el Centro Mercantil Barcelonés i l'Ateneo Catalán, sent Manuel Durant i Bas el seu primer president i adoptant-se els estatuts del vell Ateneo Catalán.

En aquesta primera sessió inaugural del 30 de novembre de 1872 el discurs el va fer el primer president de la entitat Manuel Duran i Bas, qui, després de referir-se a la fusió del Casino Mercantil Barcelonés i del Ateneo Catalán com a orígen del nouvingut Ateneu Barcelonés, va reivindicar ...

En aquesta primera sessió inaugural del 30 de novembre de 1872 el discurs el va fer el primer president de la entitat Manuel Duran i Bas, qui, després de referir-se a la fusió del Casino Mercantil Barcelonés i del Ateneo Catalán com a orígen del nouvingut Ateneu Barcelonés, va reivindicar el paper de les corporacions en la necessitat d'afrontar les tensions socials del moment que es vivíen a tota Europa fruit dels grans canvis socioeconómics que havía comportat la industrialització. Duran i Bas va defensar en aquest discurs la necessitat de reformar sense desnaturalitzar ni perdre les essències de la societat, que ell enumera en religió, poder, família i propietat, i va destacar el paper que havia de tenir l'Ateneu com a focus de claredat i esperança en un entorn de confusió que alimentava altres ideologíes, vistes per ell com a negatives negatives com era el socialisme.

El discurs de Duran i Bas tindrà un inequívoc to conservador reflex de la ideologia del grup que havia impulsat la constitució de l'Ateneu, grup que definirà el propi Duran i Bas destacant els principals sectors que s'aplegaven a l'Ateneu: professors universitaris, representants del món de les lletres i les ciències socials, artistes destacats, representants del món de la indústria i el comerç i els propietaris més importants i dinàmics del país. El seu discurs és tot un reflex del pensament conservador català del S.XIX i representa tota una línea de pensament polític en plena crisi política espanyola, situant la conservació de l'ordre social dins el progrés general de la societat com a objectiu principal.