La novel·la se situa al París de 1793, en plena època del Terror, i pot considerar-se part d’un cicle d’obres, escrit en bona mesura amb la col·laboració d’Auguste Maquet (1813-1888), centrat en la família reial, l’entorn cortesà i el medi aristocràtic durant el període de la Revolució francesa i els ...

La novel·la se situa al París de 1793, en plena època del Terror, i pot considerar-se part d’un cicle d’obres, escrit en bona mesura amb la col·laboració d’Auguste Maquet (1813-1888), centrat en la família reial, l’entorn cortesà i el medi aristocràtic durant el període de la Revolució francesa i els anys immediatament anteriors. La sèrie la formen els següents treballs: Mémoires d’un médecin Joseph Bálsamo , Le collier de la Reine , Ange Pitou i La comtesse de Charny , publicades totes elles en els anys centrals del segle. L’obra narra els intents d’un misteriós cavaller per alliberar la reina Maria Antonieta, que es troba empresonada a l’espera de ser processada per un tribunal revolucionari. Un dels principals protagonistes de la història és el jove Maurice Lindey, membre de la guàrdia nacional, que és enganyat i instrumentalitzat al servei del complot reial i que a causa del seu enamorament amb una de les implicades en la conxorxa, Geneviève, mantindrà un comportament imprudent i inconseqüent amb les seves conviccions políticoideològiques.

La primera edició en francès, titulada Le Chevalier de Maison-Rouge , es publica el 1845. Dumas i Maquet van confegir una adaptació teatral de l’obra que va ser estrenada i publicada el 1847. La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès disposa d’una de les primeres edicions castellanes de l’obra (Barcelona, Imprenta ...

La primera edició en francès, titulada Le Chevalier de Maison-Rouge , es publica el 1845. Dumas i Maquet van confegir una adaptació teatral de l’obra que va ser estrenada i publicada el 1847. La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès disposa d’una de les primeres edicions castellanes de l’obra (Barcelona, Imprenta Viuda e Hijos de Mayol, 1847, 2 v.), traduïda per Gregorio Severino de la Huerta. Molt posteriorment, en ple segle XX, ingressà una altra edició castellana de l’obra (Barcelona, Ramón Sopena, 1935), traducció de J. Núñez de Prado.

La recepció de l’obra a Espanya i Catalunya va ser, aparentment, prou ràpida i intensa per tal com el 1847 i 1848, a més de l’edició barcelonina esmentada, n’aparegueren també dues a Madrid, l’una responsabilitat de la societat editorial La Ilustración, i l’altra de l’establiment tipogràfic de Mellado; Màlaga (Imprenta y Librería de Agustín de Herrero, 1848, 2 v.) i Palma de Mallorca (Imp. Balear, 1848). Durant la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del XX l’obra fou reeditada en llengua castellana en nombroses ocasions a Barcelona, Madrid i París.