L’obra, publicada en volum el 1851, forma part de la producció de Dumas de no-ficció, de naturalesa i contingut més estrictament històric. Aquesta faceta de la seva obra és la que ha passat més desapercebuda pels lectors i investigadors i la que resulta, encara avui, més desconeguda. Dins aquest camp ...

L’obra, publicada en volum el 1851, forma part de la producció de Dumas de no-ficció, de naturalesa i contingut més estrictament històric. Aquesta faceta de la seva obra és la que ha passat més desapercebuda pels lectors i investigadors i la que resulta, encara avui, més desconeguda. Dins aquest camp de la seva producció intel·lectual cal comptar-hi obres com Louis XIV et son siècle , Louis XV et sa Cour o Louis XVI et la Révolution (també titulada Histoire de Louis XVI et de Marie-Antoinette ). El relat d’aquesta darrera s’encadena, de fet, sense solució de continuïtat, amb el que l’autor construeix a Le drame de quatre-vingt-treize , que comença amb la narració de la tornada del rei a París l’octubre de 1789, amb la Revolució ja en marxa. L’obra constitueix una mena de crònica política del període revolucionari fins 1793, rica en informació però potser no sempre prou ben ponderada. Els darrers capítols relaten l’execució de la germana menor del rei, Madame Isabel (maig de 1874), la mort del Delfí (juny de 1875) i l’alliberament de Maria Teresa de França, Madame Royale (novembre de 1875).

L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès forma part d’una edició francesa de Michel Levy i consta al catàleg manual de la BAB de 1891. Durant el segle XIX l’obra va ser traduïda al castellà i editada en dues ocasions amb el títol El Drama de 1793 (Madrid, Imprenta de D. Fernando Gaspar, 1856; Madrid, Impr. y Libr. de Gaspar y Roig, 1861).