Es tracta d’una de les novel·les més cèlebres de l’escriptor francès. Va ser escrita per Dumas amb la col·laboració d’Auguste Maquet (1813-1888) i es publicà primerament com a novel·la de fulletó al periòdic Le Siècle des del març de 1844, assolint un èxit enorme. Aquell mateix any l’obra ja va ...

Es tracta d’una de les novel·les més cèlebres de l’escriptor francès. Va ser escrita per Dumas amb la col·laboració d’Auguste Maquet (1813-1888) i es publicà primerament com a novel·la de fulletó al periòdic Le Siècle des del març de 1844, assolint un èxit enorme. Aquell mateix any l’obra ja va ser editada a França en volum. Com el mateix autor explicà, la història novel·lada li va ser suggerida per la lectura de les Mémoires de M. d’Artagnan, capitaine-lieutenant de la première compagnie des mousquetaires du roi (1700), obra de Gatien de Courtilz de Sandras (1644-1712). El relat de Dumas arranca l’any 1625 en ple regnat de Lluís XIII i té com a protagonista a d’Artagnan, un jove gascó fill d’una família noble empobrida que abandona la seva terra direcció París, amb l’objectiu d’entrar dins la companyia de mosqueters al servei dels monarques francesos. Tant ell com els tres mosqueters, els camarades en armes Athos, Porthos i Aramis, viuen mil i una aventures i peripècies en les missions assumides per protegir la reina Anna d’Àustria de les maquinacions del primer ministre Richelieu i dels seus agents Milady Winter i comte de Rochefort. Es tracta d’una novel·la d’aventures d’ambientació històrica, un relat de capa i espasa, que té com a temes centrals l’amor, la mort, l’amistat, la fidelitat i l’honor. Dumas i Maquet van fer una adaptació en clau dramàtica de la novel·la amb el títol La jeunesse des mousquetaires (1849), obra que va ser estrenada al Théâtre Historique el febrer de 1849. La història de Les trois mousquetaires va tenir continuïtat amb les novel·les titulades Vingt ans après (1845) i Le vicomte de Bragelonne (1847), amb les que conforma una trilogia o cicle novel·lesc de gran èxit.

L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès és una versió castellana il·lustrada amb gravats editada a Madrid per l’ Establecimiento tipográfico del Semanario Pintoresco é Ilustración el 1853. No figura, tanmateix, en cap dels catàlegs de mà de la biblioteca editats al segle XIX. L’obra El tres mosqueters en particular ...

L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès és una versió castellana il·lustrada amb gravats editada a Madrid per l’Establecimiento tipográfico del Semanario Pintoresco é Ilustración el 1853. No figura, tanmateix, en cap dels catàlegs de mà de la biblioteca editats al segle XIX. L’obra El tres mosqueters en particular i en conjunt el cicle del qual formen part conformen un dels principals centres de traducció de l’obra dumasiana a les nostres contrades en els anys centrals del segle XIX. Entre 1845 i 1846 apareixen les primeres edicions de Les trois mousquetaires traduïdes al castellà a les ciutats de Màlaga (Imprenta y Libreria de los Sres. Cabrera y Laffore, amb traducció d’Antonio Benigno Cabrera) Cadis (Impr. de la Revista Médica, amb el títol Artagnan o Los tres mosqueteros ), Madrid (Sociedad Literaria y Tipogràfica, amb traducció de Diego Bravo Destouet) i Barcelona (Imprenta de Ignacio Oliveras, amb el títol Los tres mosqueteros del rey Luís XIII i traducció de L. C.). En els anys successius, fins a començaments de la dècada dels anys seixanta, apareixen altres edicions, sobretot a Barcelona (a càrrec de les cases editorials Mayol, Tasso i Trilla) i Madrid (Mellado). En bona mesura, aquesta profusió d’edicions s’atura durant el darrer terç de segle per recuperar-se amb molta força especialment en les primeres dècades del segle XX, quan només a Barcelona i segons les notícies que ens proporcionen E. Gallén i Miquel M. Gibert, l’obra és editada per una desena de cases, entre les quals Maucci, Ramón Sopena i Molino, empreses que buscaven, totes elles, un públic ampli. És en aquest context que el 1926 apareix la primera traducció catalana de l’obra, de Josep Navarro Costabella (artífex també de la de Vint anys després , editada aquell mateix any), que és editada per l’impressor-editor barceloní Joaquim Horta. Les altres dues que completaven el cicle del tres mosqueters, ja esmentades, van ésser traduïdes al castellà i editades i difoses al nostre territori amb una celeritat, ritme i intensitat semblants. Entre els traductors destacà Víctor Balaguer polític, escriptor romàntic i polígraf, que traduí Veinte años después (1849) i El vizconde de Bragelone (1848) per Mayol. El mateix Balaguer va ser artífex d’una adaptació dramàtica i traducció castellana de l’obra editada el 1846 amb el títol Los mosqueteros (Barcelona, Impr. de Francisco Altamirano). Aquest mateix any van ser publicades dues versions dramàtiques més en llengua castellana degudes a L. C. (Barcelona, Impr. de Ignacio Oliveres)i Manuel María de Santa Ana (Madrid, Vicente de Lalama). Més endavant encara se’n van editar noves versions dramàtiques com ara les confegides i traduïdes per Eduardo de Inza (Madrid, Impr. de José Rodríguez, 1874) i Lluís Racoll (Barcelona, Biblioteca Teatro Mundial, 1915).