L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès és una versió castellana il·lustrada amb gravats editada a Madrid per l’ Establecimiento tipográfico del Semanario Pintoresco é Ilustración el 1853. No figura, tanmateix, en cap dels catàlegs de mà de la biblioteca editats al segle XIX. L’obra El tres mosqueters en particular ...
Llegir [+]
L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès és una versió castellana il·lustrada amb gravats editada a Madrid per l’Establecimiento tipográfico del Semanario Pintoresco é Ilustración el 1853. No figura, tanmateix, en cap dels catàlegs de mà de la biblioteca editats al segle XIX. L’obra
El tres mosqueters
en particular i en conjunt el cicle del qual formen part conformen un dels principals centres de traducció de l’obra dumasiana a les nostres contrades en els anys centrals del segle XIX. Entre 1845 i 1846 apareixen les primeres edicions de
Les trois mousquetaires
traduïdes al castellà a les ciutats de Màlaga (Imprenta y Libreria de los Sres. Cabrera y Laffore, amb traducció d’Antonio Benigno Cabrera) Cadis (Impr. de la Revista Médica, amb el títol
Artagnan o Los tres mosqueteros
), Madrid (Sociedad Literaria y Tipogràfica, amb traducció de Diego Bravo Destouet) i Barcelona (Imprenta de Ignacio Oliveras, amb el títol
Los tres mosqueteros del rey Luís XIII
i traducció de L. C.). En els anys successius, fins a començaments de la dècada dels anys seixanta, apareixen altres edicions, sobretot a Barcelona (a càrrec de les cases editorials Mayol, Tasso i Trilla) i Madrid (Mellado). En bona mesura, aquesta profusió d’edicions s’atura durant el darrer terç de segle per recuperar-se amb molta força especialment en les primeres dècades del segle XX, quan només a Barcelona i segons les notícies que ens proporcionen E. Gallén i Miquel M. Gibert, l’obra és editada per una desena de cases, entre les quals Maucci, Ramón Sopena i Molino, empreses que buscaven, totes elles, un públic ampli. És en aquest context que el 1926 apareix la primera traducció catalana de l’obra, de Josep Navarro Costabella (artífex també de la de
Vint anys després
, editada aquell mateix any), que és editada per l’impressor-editor barceloní Joaquim Horta. Les altres dues que completaven el cicle del tres mosqueters, ja esmentades, van ésser traduïdes al castellà i editades i difoses al nostre territori amb una celeritat, ritme i intensitat semblants. Entre els traductors destacà Víctor Balaguer polític, escriptor romàntic i polígraf, que traduí
Veinte años después
(1849) i
El vizconde de Bragelone
(1848) per Mayol. El mateix Balaguer va ser artífex d’una adaptació dramàtica i traducció castellana de l’obra editada el 1846 amb el títol
Los mosqueteros
(Barcelona, Impr. de Francisco Altamirano). Aquest mateix any van ser publicades dues versions dramàtiques més en llengua castellana degudes a L. C. (Barcelona, Impr. de Ignacio Oliveres)i Manuel María de Santa Ana (Madrid, Vicente de Lalama). Més endavant encara se’n van editar noves versions dramàtiques com ara les confegides i traduïdes per Eduardo de Inza (Madrid, Impr. de José Rodríguez, 1874) i Lluís Racoll (Barcelona, Biblioteca Teatro Mundial, 1915).
Llegir [-]