Mme. de Staël comença a treballar en De la littérature considérée dans ses rapports avec les institutions sociales com a molt tard el 1798; fa arribar el manuscrit (que pel que sembla no s'ha conservat) a l'editor a principis de 1800. La primera edició apareix el mes d'abril del mateix ...

Mme. de Staël comença a treballar en De la littérature considérée dans ses rapports avec les institutions sociales com a molt tard el 1798; fa arribar el manuscrit (que pel que sembla no s'ha conservat) a l'editor a principis de 1800. La primera edició apareix el mes d'abril del mateix any, amb data de 1808, i assoleix ràpidament un èxit inaudit fins al moment en la trajectòria de l'escriptora: polítics i homes de lletres d'arreu de França s'interessen per l'obra, la comenten, en fan crítiques, fins al punt que al llarg del 1800 cal fer-ne dues o tres reimpressions més. El desembre del mateix any se'n publica una segona edició revisada, corregida i augmentada, amb data de 1809. Aquest serà el text que restarà com a definitiu i que s'anirà reimprimint només amb modificacions relacionades amb qüestions ortogràfiques.

La primera edició s'obre amb una introducció en què Mme. de Staël comença explicitant l'objectiu del seu estudi: descriure "quelle est l'influence de la religion, des moeurs et des lois sur la littérature, et quelle est l'influence de la littérature sur la religion, les moeurs et les lois". A la introducció l'escriptora recull també una de les idees que fonamenten l'obra i que ja havia tractat en anteriors ocasions: la perfectibilitat humana.

De la littérature... s'articula en dues parts. La primera, més extensa i poc reeixida, descriu l'adaptació de la literatura en els diferents contextos polítics i socials de la història des de la perspectiva del progrés continu, mentre que la segona tracta de l'actualitat francesa i inclou reflexions sobre el futur. Quan a la primera part l'autora estudia els antics es refereix en primer lloc als grecs: parla d'Homer, de poesia, música, democràcia, i posa especial èmfasi en el paper de la moral en els homes i dones de lletres. Seguidament centra el focus d'atenció en els romans, que valora molt positivament tant per la seva política (model d'una hipotètica França republicana) com per la seva literatura (on la reflexió i la filosofia tenen un lloc destacat), i aborda la invasió dels pobles del Nord. A continuació estudia les literatures modernes: l'italiana i breument l'espanyola, les literatures dels països nòrdics (més ben valorades que les del sud d'Europa), l'anglesa i la francesa.

A la segona part de l'obra Mme. de Staël deixa enrere la història per focalitzar el discurs en els problemes de la societat actual. La política pren una major rellevància en detriment de la literatura; les al·lusions implícites a Napoleó són constants. Les idees força d'aquest bloc es troben sintetitzades al primer capítol de la segona part, on l'autora es mostra esperançada per la pròxima construcció d'una república en què les analogies entre societat i literatura no siguin esporàdiques sinó fruit del rigor, en què la literatura tingui realment un caràcter pràctic i social (el teatre seria el gènere més important). Mme. de Staël dedica el capítol de conclusió a la defensa de la ininterrompuda perfectibilitat humana, combatuda pels contraris a l'esperit de la Il·lustració.

La segona edició presenta novetats en resposta a les crítiques rebudes: modificacions de text, algunes notes i un prefaci on l'autora concreta i defensa les idees exposades dins de l'obra.

De la littérature considérée dans ses rapports avec les institutions sociales (1800) representa una gens menyspreable contribució a la modernitat, tant per les idees que defensa com pel nou enfocament amb què la literatura hi és tractada. N'és un exemple el seu caràcter cosmopolita, que esdevindrà una de les claus ...

De la littérature considérée dans ses rapports avec les institutions sociales (1800) representa una gens menyspreable contribució a la modernitat, tant per les idees que defensa com pel nou enfocament amb què la literatura hi és tractada. N'és un exemple el seu caràcter cosmopolita, que esdevindrà una de les claus per al desvetllament de la literatura comparada fins al punt que encara avui en dia es pot trobar fàcilment l'obra de Mme. de Staël en els manuals que tracten aquesta disciplina. El fet d'analitzar les literatures a un nivell supranacional i d'entendre-les com a expressió de les seves respectives societats resultà tota una novetat per als catalans i espanyols de principis del segle XIX, que en aquest sentit només podien tenir com a referència el Discorso sopra le vicende della letteratura de l'abat i historiador Giacomo Carlo Denina (publicat el 1761, traduït al francès el 1786-1795 i a l'espanyol el 1797). A més, el fet que a banda de recollir la tradició il·lustrada el llibre de Mme. de Staël abordés l'estudi de la literatura des d'una perspectiva sensualista representà també un pas endavant cap a la introducció del romanticisme, que a partir de l'aportació de l'escriptora francesa comença a ser entès com a sinònim de modern.

A Espanya, el gruix de l'impacte de De la littérature... es produeix durant el primer terç de segle: en aquests anys s'adapten part de les idees sobre llibertat en literatura (concretament la noció de romanticisme en oposició a la de classicisme) i sobre els usos socials que es troben en l'obra de l'escriptora francesa. De tota manera, la censura va fer que la recepció de De la littérature... fos més limitada del que es podria esperar. El vint-i-dos de febrer de 1806 la inquisició espanyola prohibeix per decret el llibre de Mme. de Staël; la prohibició es refereix al text de la segona edició francesa (publicada a finals de 1800 però amb data de 1809). Segons l'Índice general de los libros prohibidos (1844), que una vegada abolida la inquisició servia tan sols com a guia de lectura per al bon catòlic, el tribunal del Sant Ofici havia considerat il·legal l'obra "por estar escrita con un espíritu de puro naturalismo y contener proposiciones heréticas, impías y antimonárquicas".

El "naturalisme", en tant que apologia de la naturalesa com a inspiradora de la conducta humana, és justament amb l'obscenitat i l'exaltació de les passions un dels motius de condemna més habituals. El fet que l'escriptora francesa proposi una nova poètica en què es valori sobretot la facilitat amb què la creació artística ha de commoure el públic, ha de fer aflorar les seves emocions, pot explicar la qualificació de naturalista. Pel que fa a la resta d'arguments, cal tenir en compte que De la littérature... defensa la llibertat de l'individu, de premsa, religiosa, etc., en contraposició amb les institucions feudals i absolutistes que encara perduren al segle XIX: Mme. de Staël anuncia l'adveniment d'una nació amb una moral i llibertat republicanes on tots els estats de la societat siguin considerats com a iguals, que en última instància significa equiparar tant la noblesa com el clergat al nivell de la resta de ciutadans. A més, l'autora considera la causa de la perfectibilitat humana el progrés en lloc de la religió (a diferència de Chateaubriand a Le génie du christianisme, de 1802). D'altra banda, De la littérature... podia també ser vist com un llibre contrari als interessos de l'església perquè presenta una presa de consciència de la influència que escriptor i societat poden exercir-se mútuament.

La primera traducció a l'espanyol de De la littérature... apareix sota el títol de De la literatura considerada en sus relaciones con las instituciones sociales (1829), publicada en tres volums a París per la impremta de Pillet. Caldrà esperar fins al 1934 per trobar-ne una nova edició. El retard en l'elaboració de la traducció de 1829 pot respondre a la censura de la inquisició, que al llarg del segle XVIII havia intentat frenar l'arribada de llibres de l'estranger amb controls als ports marítims (destaquen el de Barcelona, València i sobretot Cadis). L'esclat de la Revolució Francesa havia comportat una intensa persecució d'obres franceses, que van ser amb diferència les que més s'importaren a Espanya: resulta il·lustratiu de l'abundància de llibres en francès en temps de De la littérature... el Catálogo de la Librería Sancha (1806), que dedica més de tres quartes parts del catàleg a obres escrites en aquesta llengua.

Tot i les dificultats, es pot constatar que De la littérature... va arribar al coneixement dels homes de lletres del país. Rubió i Balaguer afirmà, segons Hans Juretschke, que Joaquim Rubió i Ors posseïa un exemplar de l'obra de Mme. de Staël en francès. També l'hel·lenista i editor Bergnes de las Casas coneixia l'obra, com demostra una citació extreta de De la littérature... inserida dins del seu Discurso sobre instrucción pública y los diversos métodos de enseñanza de 1847. El passatge, que es troba a l'apartat dedicat a la literatura en relació amb la glòria dins del discurs preliminar, serveix a Bergnes per presentar un model de nació degradada amb què contraposar l'espanyola, que "no se halla por dicha en el estado que con tanta verdad pinta Madama de Staël". Anys a venir, Josep Yxart s'enfrontaria al fenomen teatral influït per la lectura de De la littérature... L'escriptora Emilia Pardo Bazán s'afegeix a aquesta nòmina: a La literatura francesa moderna (1910), concretament al bloc dedicat al romanticisme, es refereix a l'escriptora francesa com una persona simpàtica i d'una gran curiositat intel·lectual. Pel que fa a De la littérature... afirma que "todavía predomina la influencia del siglo XVIII y las reminiscencias del salón de Necker [pare de l'autora]", i compara breument l'obra amb De l'Allemagne (1810), valorant molt per sobre aquesta última.

La Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès conserva un exemplar de De la littérature... editat per Charpentier a París el 1872 (apareix al catàleg de 1874). La seva presència a la Biblioteca s'explica perquè en aquestes dates ja formava part d'un repertori canònic d'obres sobre literatura.