De la novel·la, publicada el 1844, se’n va elaborar posteriorment una versió dramàtica que va ser estrenada el 1846. Cal dir, però, que la novel·la mateix, partia d’un text esbossat prèviament en clau teatral. Escrita amb la col·laboració d’Auguste Maquet (1813-1888), l’obra presenta concomitàncies evidents amb Le Chevalier d’Harmental , ...
Llegir [+]
De la novel·la, publicada el 1844, se’n va elaborar posteriorment una versió dramàtica que va ser estrenada el 1846. Cal dir, però, que la novel·la mateix, partia d’un text esbossat prèviament en clau teatral. Escrita amb la col·laboració d’Auguste Maquet (1813-1888), l’obra presenta concomitàncies evidents amb
Le Chevalier d’Harmental
, novel·la escrita pocs anys abans, referent a l’episodi de la Conspiració de Cellamare. En aquest cas, la història se situa el 1719, en plena regència del duc Philippe d’Orléans, durant la minoria d’edat de Lluís XV. El regent té una filla no reconeguda fruit d’una relació extramatrimonial, anomenada Hélène de Chaverny que ha estat educada en un convent de Nantes i que ignora la seva filiació. Per la seva banda, Hélène està enamorada del cavaller Gaston de Chanlay, un jove que forma part d’una conspiració adreçada a acabar amb la vida del regent i que pretén aconseguir que el rei d’Espanya Felip V, nét de Lluis XIV de França, assumeixi la corona del regne en lloc de Lluís XV. Dumas lliga així, com d’altra banda és prou habitual en ell, el drama històric amb el familiar. Gaston emprèn el camí cap a París amb la finalitat d’executar la seva missió, al mateix temps que Hélène, que ha estat cridada pel regent i es dirigeix igualment a la capital francesa. El cardenal Dubois, tanmateix, ha descobert les intencions de Gaston i li para una trampa, fent-se passar pel seu contacte a París i portant-lo a davant del regent mateix, qui disfressat, simula ser el comte-duc d’Olivares, un dels caps de la conspiració. Gaston, aliè a tot el muntatge, explica amb franquesa els seus plans i motivacions, la principal de les quals és donar venjança al seu germà gran, de la mort del qual culpa al regent (el germà s’hauria fet matar desesperadament en una batalla després de perdre, per una decisió del príncep, la dona que pretenia, que no és altra que la mare d’Hélène). Commogut per la història i per la valentia, lleialtat i honorabilitat que veu en la figura de Gaston, el regent l’indulta i li facilita la mà de la seva filla. Gaston, per la seva banda, intenta evitar l’ajusticiament dels seus quatre còmplices més propers, però el pèrfid cardenal Dubois actua amb rapidesa, i quan el cavaller aconsegueix arribar a Nantes amb la finalitat d’evitar l’execució, tan sols té temps d’assistir a la mort de tres dels seus amics i, en un últim acte heroic, assoleix d’amagar la seva identitat per prendre el lloc d’un dels condemnats, sacrificant, així, la seva pròpia vida. Un cop mort, Hélène es trasllada de nou al convent, on mor afligida pel dolor i la pena.
Llegir [-]
Entreu