Es publica originalment en llengua anglesa amb el títol Education: Intelectual, moral and physical , l’any 1861. Els quatre estudis que formen l’obra havien aparegut de forma independent abans en forma d’articles a la premsa periòdica entre 1849 i 1859. L’exemplar de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès (BAB) és una ...

Es publica originalment en llengua anglesa amb el títol Education: Intelectual, moral and physical , l’any 1861. Els quatre estudis que formen l’obra havien aparegut de forma independent abans en forma d’articles a la premsa periòdica entre 1849 i 1859. L’exemplar de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès (BAB) és una edició francesa de l’any 1879 de la parisenca Germer Baillière. L’obra consta en el catàleg de la BAB ed. el 1891.

L’obra presenta quatre capítols ben diferenciats. En el primer, amb el títol “Quin coneixement té més valor?”, afirma la necessitat d’establir quin és el valor relatiu dels diversos coneixements per, en funció d’aquesta classificació, procedir a la reforma i racionalització del currículum escolar. L’èmfasi de l’autor en el component utilitarista i la practicitat del coneixement el porta a declarar la superioritat del coneixement científic. En el segon capítol, “L’educació intel·lectual”, afirma que els fenòmens del coneixement i l’educació haurien de passar per les mateixes seqüències evolutives que el cosmos i la civilització en general, del simple al complex, de l’indefinit al definit, del concret a l’abstracte i de l’empíric al racional. Consegüentment afirma que, tant en l’ordre com en els mètodes, l’educació s’ha d’acomodar al procés natural de l’evolució mental. L’autor critica els sistemes educatius dogmàtics i coercitius i assenyala la importància del judici personal, l’apel·lació a la raó i la reafirmació de la individualitat. Spencer posa molt èmfasi en el concepte de l’autoinstrucció (autoaprenentage) com a objectiu de l’educació, la necessitat de conrear sistemàticament l’observació i aconseguir que l’adquisició del coneixement sigui plaent per l’infant. En el tercer capítol, “L’educació moral”, beu de l’utilitarisme, es mostra amb desacord amb la premissa que per naturalesa els infants són bons, i considera que per tal que discerneixin què està bé i malament, cal que experimentin de forma habitual amb les conseqüències de la seva conducta; la finalitat és que l’ésser s’autogoverni. En el quart capítol, “L’educació física”, critica la forma en què els sistemes escolars vigents menyspreen el benestar corporal i afirma la importància d’una alimentació adequada i de la pràctica de l’exercici físic, així com les conseqüències negatives d’una aplicació mental excessiva.