L’obra va estar publicada en francès per l’editorial parisenca Douniol, el 1862. L’exemplar que es conserva a la Biblioteca de l’Ateneu de Barcelonès és la traducció que va fer l’advocat mallorquí José Vidal i Pont, qui havia rebut l’aprovació del mateix Montalembert, publicada per l’editorial mallorquina Feliu Guasp i Barberi, ...

L’obra va estar publicada en francès per l’editorial parisenca Douniol, el 1862. L’exemplar que es conserva a la Biblioteca de l’Ateneu de Barcelonès és la traducció que va fer l’advocat mallorquí José Vidal i Pont, qui havia rebut l’aprovació del mateix Montalembert, publicada per l’editorial mallorquina Feliu Guasp i Barberi, el 1862. Aquesta ve precedida per una introducció del propi traductor on fa destacar la personalitat i la influència del pare Lacordaire a la seva persona.

Es tracta d’una biografia d’homenatge, com diu el propi Montalembert, a un amic i company de lluita pels seus ideals socials, polítics i religiosos. Al llarg de més de tres-centes pàgines destacà la seva personalitat i la seva evolució ideològica, on remarca el seu paper primordial a la creació del moviment catòlic-liberal francès. Un posicionament que el duria a enfrontar-se i ser perseguit pel papat i pel clergat francès, que veien en el seu pensament la pèrdua de la seva hegemonia a la societat francesa. La fundació del diari L’Avenir, els seus viatges a Roma, la defensa de la sobirania del Papa, el liberalisme, la democràcia i el catolicisme, van anar acompanyats d'una defensa de la llibertat de premsa i d’expressió, així com la llibertat d’ensenyament. Unes posicions que solament eren possibles a partir de separar l’Estat de l’Esglèsia, a fi de perdre, aquesta última, la seva tutela de la primera, però també per acostar-la als temps que es vivien, on el liberalisme s’havia estès per tota la societat. I va ser l’obra de la refundació de l’ordre dels Dominics a França, que havia estat prohibida arran de la revolució de 1789, la que més va destacar aquest tarannà conciliador i trencador.