L’obra va ser publicada amb el títol original en anglès de Saint Ronan’s well a les darreries de l’any 1823, per bé que va sortir amb data de 1824. La novel·la s’enllestí amb un cert retard, per tal com Walter Scott (1771-1832) hauria modificat, a instàncies del seu agent i ...

L’obra va ser publicada amb el títol original en anglès de Saint Ronan’s well a les darreries de l’any 1823, per bé que va sortir amb data de 1824. La novel·la s’enllestí amb un cert retard, per tal com Walter Scott (1771-1832) hauria modificat, a instàncies del seu agent i del seu editor, alguns aspectes de la relació entre dos dels protagonistes principals, Clara Mowbray i Valentine Bulmer. Una edició anglesa recent ha restituït la versió original a partir dels manuscrits de l’autor.

La novel·la, l’única que Scott va ambientar en el vuit-cents, se situa a començaments d’aquella centúria en una petita població escocesa fronterera (normalment identificada amb Innerleithen), en la que la descoberta d’una deu d’aigües amb propietats medicinals ha propiciat la construcció de balnearis i l’emergència de la localitat com un punt d’estiueig de les classes benestants. Walter Scott en recrea l’ambient i confegeix un retrat més aviat sòrdid de la noblesa i la burgesia provincials que la freqüenten. L’autor recrea una vida factícia, farcida de mesquineses, hipocresia i presumpcions ridícules, en què hi són gairebé absents del tot els ideals cavallerescos encarnats per alguns dels protagonistes principals de les seves obres més conegudes.

Allunyada de la novel·la històrica que havia cultivat amb profusió en els anys precedents, aquesta obra s’apropa més al drama familiar, la descripció costumista i la crítica social, però al mateix temps, contribueix a completar el retrat seqüencial del poble escocès que l’autor havia anat confegint amb les seves novel·les anteriors.

L’obra és present a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) en una edició francesa de 1860 (París, Furne, Pagnerre, Perrotin ), amb traducció d’Auguste J. B. Defauconpret (1867-1843). L’exemplar ja formava part del fons que tenien a l’abast els socis de l’Ateneu Català, juntament amb una vintena d’obres més de ...

L’obra és present a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) en una edició francesa de 1860 (París, Furne, Pagnerre, Perrotin), amb traducció d’Auguste J. B. Defauconpret (1867-1843). L’exemplar ja formava part del fons que tenien a l’abast els socis de l’Ateneu Català, juntament amb una vintena d’obres més de l’autor escocès, totes en llengua francesa i pertanyents a la mateixa col·lecció. No tenim constància que per aquelles cronologies hi hagués entre les col·leccions cap de les traduccions castellanes de l’obra editades durant el segle XIX, per bé que avui a la BAB hi ha un volum pertanyent a una d’aquestes versions, disponible només parcialment per tal com li faltarien tres dels quatre volums (Barcelona, Impr. de Francisco Oliva, 1843).

La novel·la va ser editada en llengua castellana per primera vegada el 1841 (París, Libr. de Rosa; Méxic, Libr. de Galvan), amb traducció d’Eugenio Ochoa (1815-1872), artífex també de la versió castellana de The Monastery (1820). El desfasament entre l’aparició de la versió anglesa original i la primera edició en castellà va ser, doncs, força considerable. El treball d’Ochoa s’utilitzà en edicions posteriors, com la barcelonina ja indicada, i va ser valorada positivament per Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) des de les pàgines de El Imparcial (1844), en un article en què no va estar-se de qualificar de detestables la major part de les traduccions castellanes de Scott, autor de qui era reconegut admirador. Encara dins la mateixa dècada, l’obra va ser editada de nou en castellà (Màlaga, Impr. de J. del Rosa, 1848). L’obra s’hauria publicat també en fulletó a les capçaleres La Verdad i el Diario de Barcelona .