Guy Mannering or the Astrologer (1815) és la segona novel·la que publicà Walter Scott (1771-1832), tan sols un any després de l’aparició de Waverley (1814). Juntament amb aquesta i altres ficcions narratives posteriors basades en la història d’Escòcia, forma part del cicle anomenat Waverley Novels .

L’autor va centrar-se ...

Guy Mannering or the Astrologer (1815) és la segona novel·la que publicà Walter Scott (1771-1832), tan sols un any després de l’aparició de Waverley (1814). Juntament amb aquesta i altres ficcions narratives posteriors basades en la història d’Escòcia, forma part del cicle anomenat Waverley Novels.

L’autor va centrar-se en la creació de l’obra tot just després d’enllestir el poema narratiu The lord of the isles (1815). Scott volia aprofitar la tirada i l’èxit aconseguit amb Waverley , i conscient de la volatilitat del mercat i decidit a aprofitar la conjuntura favorable, s’apressà a donar l’impuls definitiu de la novel·la entre les darreries de 1814 i les primeres setmanes de 1815, partint d’alguns treballs preparatius. Aquesta visió i motivació econòmica i crematística de la seva activitat creativa i intel·lectual, tracen un camí en el qual aprofundí de forma molt remarcable uns anys més tard Alexandre Dumas (1802-1870).

Scott va ambientar la novel·la a la segona meitat del segle XVIII i, per bé, que la trama recorre diverses localitzacions, la principal és Galloway, al sud-oest d’Escòcia. El protagonista principal de la ficció és Harry Bertram, fill d’una família noble vinguda a menys, que creix i és educat amb el nom de Vanbeest Brown, aliè al seu passat i a la seva veritable identitat. La fi del seu deambular i el retrobament personal vénen propiciats definitivament per la intercessió decisiva del personatge de Meg Merrilies, la gitana que li havia fet de mainadera, i per l’escolta fortuïta i oportuna d’una balada tradicional, dos motius l’acaben retrotraient als seus orígens.

El llibre il·lustra el conflicte entre els sectors socials emergents i els grups en retrocés en un món que viu un procés profund i accelerat de transformació. És interpretable en aquest sentit l’escalada social de l’advocat Gilbert Glossin, ascensió que es produeix a costa de la liquidació de la família Bertram, nissaga noble d’origen feudal que ell mateix procura extingir a través d’una seqüència de maquinacions calculades que tenen com a única fi enriquir-se i prosperar socialment a qualsevol preu. De forma aparentment paradoxal, l’hereu de la nissaga accelera l’eclipsi de la família i del món en el qual tenia preeminència, quan es desentén de les antigues pràctiques, costums i lleialtats d’origen feudal no codificades. En aquest sentit, la resolució de la trama, amb la restitució de la posició i del patrimoni al protagonista, és un final convencional amb una finalitat alliçonadora i de caràcter moral, però presenta una lògica que pot qualificar-se d’antihistòrica.

Un dels trets característics d’aquesta i altres novel·les de Scott és la loquacitat dels personatges i la consegüent importància donada als diàlegs, que es veuen enriquits amb les varietats dialectals i de registre de què fan ús els diversos personatges.

La novel·la assolí un èxit enorme i les primeres edicions van esgotar-se amb rapidesa. El succés de vendes confirmà a Scott com a novel·lista de fama gairebé mundial.

L’obra és present a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB), en una edició francesa de 1857 (París, Furne, Pagnerre, Perrotin ). Aquesta, justament amb vint-i-set volums més pertanyents tots a una mateixa sèrie titulada Oeuvres de Walter Scott , ja eren presents a la biblioteca de l’Ateneu Català vers el ...

L’obra és present a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB), en una edició francesa de 1857 (París,Furne, Pagnerre, Perrotin). Aquesta, justament amb vint-i-set volums més pertanyents tots a una mateixa sèrie titulada Oeuvres de Walter Scott, ja eren presents a la biblioteca de l’Ateneu Català vers el 1868. L’esmentada col·lecció posava a l’abast dels socis un ampli repertori de les principals obres scottianes a través de sengles traduccions franceses. Vint-i-cinc anys més tard els catàlegs de la biblioteca no registren l’ingrés de cap altra obra de Scott, fet que pot interpretar-se com un símptoma del canvi operat en els centres d’interès i consum de la intel·lectualitat catalana del darrer terç de segle. El fet és constatable amb altres autors romàntics i en el cas de Scott ve rubricat per un descens sensible de les edicions en castellà de la seva obra en aquell mateix període. En cap dels inventaris bibliogràfics de la biblioteca confegits en el segle XIX es detecten edicions angleses de l’autor, com tampoc cap de les múltiples traduccions castellanes de què varen ser objecte les seves obres.

Amb el títol de Guy Mannering ó el astrologo , Antoni Palau indica una primera traducció castellana de l’escriptor i periodista liberal afrancesat Pablo de Xérica (1781-1841), editada a París el 1835. L’obra també va ser traduïda per Eugenio de Ochoa (1815-1872), crític, traductor i editor que va tenir un paper importantíssim en la recepció del romanticisme a Espanya. La seva traducció, recolzada parcialment sobre la francesa d’Auguste-Jean-Baptiste Defauconpret (1867-1843), va ser editada a Madrid el 1838 (Imp. de I. Sancha), dins la «Colección de novelas de los mas célebres autores extranjeros» i, posteriorment, a París (Imp. de Schneider, Lib. de Rosa). En aquest cas, la distància cronològica que separa la primera edició espanyola de la publicació de l’original anglesa és molt notable, per tal com la recepció de l’obra no es degué veure gens afavorida pel context polític i cultural dominant durant el regnat de Ferran VII. Una mica més endavant l’obra va ser traduïda de nou al castellà pel gadità Pedro Olonso O’Crowley, traductor també de James Fenimore Cooper (1789-1851). La seva versió va ser editada a Cadis (Imp. y lib. de la Revista Médica, 1843) i, forces anys més tard, a Barcelona (La Maravilla, 1858). Hauria estat una de les darreres lectures de Manuel Milà i Fontanals (1818-1884), que la rellegí poc abans de morir, amant com ho era de la producció literària de l’escocès.

Avui la BAB disposa d’una altra edició vuitcentista, aquesta en llengua anglesa, i editada a Leipzig (Bernhard Tauchnitz, 1846).