L’obra, publicada el 1823, va ser la primera ficció novel·lada que Walter Scott (1771-1832) va ambientar a l’Europa continental. Mancat d’un coneixement directe del territori i del país, l’autor s’informà per altres vies. Una de les fonts documentals més importants van ser les Mémoires de Philippe de Commynes, historiador flamenc ...

L’obra, publicada el 1823, va ser la primera ficció novel·lada que Walter Scott (1771-1832) va ambientar a l’Europa continental. Mancat d’un coneixement directe del territori i del país, l’autor s’informà per altres vies. Una de les fonts documentals més importants van ser les Mémoires de Philippe de Commynes, historiador flamenc que havia servit alternativament als dos protagonistes històrics principals de la novel·la, Carles I de Borgonya (1433-1477), conegut com el Temerari, i el rei Lluís XI de França (1423-1483), mandataris que van mantenir una lluita de poder aferrissada pel control del ducat borgonyó durant la segona meitat del segle XV.

Entre els fets històrics als quals fa referència la novel·la, destaca la revolta dels ciutadans de Lieja contra el domini del seu senyor feudal, Carles el Temerari, insurrecció patrocinada i recolzada militarment per Lluís XI. Amb el teló de fons d’aquesta rivalitat, epifenomen d’una etapa de transició marcada per la descomposició del feudalisme i pels esforços per construir un emergent estat modern centralitzat, Scott arranja una història d’aventures i amor que té com a protagonista al personatge epònim de la narració, mercenari escocès que serveix com a arquer a la guàrdia del monarca francès. En aquest escenari de lluites i intrigues caracteritzat per una certa degeneració moral, Durward i els seus ideals cavallerescos, el seu caràcter noble i la seva lleialtat, s’erigeixen com un model de virtut que contrasta vivament amb la corrupció i les passions mesquines dels més poderosos. I és que d’acord amb el plantejament scottià, la descomposició del sistema feudal implicà la desaparició progressiva de l’esperit cavalleresc que li era propi, de tal manera que els valors de fidelitat, generositat i abnegació distintius de l’ideal de cavalleria van anar perdent presència i influència mentre que, per contra, el pragmatisme, l’egoisme i el materialisme s’anaren imposant com a caràcters dominants de la nova era.

Quentin Durward va ser una de les novel·les de Scott més aplaudides per la crítica. El públic francès va rebre-la amb entusiasme i l’èxit assolit aviat es va estendre a altres països europeus.

L’obra és present a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) en cinc edicions diferents, en llengua francesa, anglesa i castellana. L’edició francesa (París, Furne, Pagnerre, Perrotin , 1864), traducció d’Auguste J. B. Defauconpret (1867-1843), és l’única present als catàlegs de la BAB del segle XIX i provindria de les col·leccions ...

L’obra és present a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) en cinc edicions diferents, en llengua francesa, anglesa i castellana. L’edició francesa (París, Furne, Pagnerre, Perrotin, 1864), traducció d’Auguste J. B. Defauconpret (1867-1843), és l’única present als catàlegs de la BAB del segle XIX i provindria de les col·leccions de l’Ateneu Català. La versió en llengua anglesa forma part d’una edició parisenca que recull en volum algunes de les novel·les més cèlebres de l’escocès (París, Baudry’s European Library, 1840). Les altres tres versions són edicions espanyoles en llengua castellana. L’una forma part de les nombroses traduccions castellanes publicades durant el segle XIX (Barcelona, Francisco Pérez, 1883), mentre que les altres dues, ja molt més tardanes, van ser editades en col·leccions de referència el 1933 (Barcelona, Ramón Sopena) i el 1934 (Madrid, Espasa-Calpe).

Quentin Durward va ser, juntament amb Ivanhoe i El Talismán , la novel·la de Scott més editada a les nostres contrades durant el segle XIX. La primera traducció castellana, però, no va aparèixer en territori espanyol, sinó a Perpinyà (Imp. de Abrine, 1827) amb el títol Quintin Durward o el escocés en la Corte de Luis XI . La primera edició confegida a Espanya va ser la de l’impressor-editor Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879), que va tenir un paper important en la difusió de la novel·lística scottiana a casa nostra, i que va publicar l’obra a Barcelona l’any 1834 dins la col·lecció «Biblioteca de Damas». En el transcurs del segle l’obra va ser editada en castellà a l’entorn d’una dotzena de vegades, majoritàriament a Barcelona i Madrid, però també a París. És possible que, en certa manera, el gran nombre d’edicions i la bona recepció que va obtenir l’obra en el mercat literari català i espanyol es degués, en part, a l’enorme èxit que prèviament ja havia obtingut la novel·la en el país veí, en el qual estava ambientada. Convé assenyalar, a més, que a diferència de bona part de la resta d’obres de l’autor, Quentin Durward es continuà publicant força durant la segona meitat de segle, passats ja els anys de més efervescència scottiana.