Novel·la de Walter Scott (1771-1832) publicada en primera edició el 1825 amb el títol original anglès de The Talisman . Juntament amb The Betrothed , apareguda aquell mateix any, conforma la sèrie breu Tales of the crusaders , de la qual The Talisman va ser concebuda com un segon lliurement. ...

Novel·la de Walter Scott (1771-1832) publicada en primera edició el 1825 amb el títol original anglès de The Talisman . Juntament amb The Betrothed , apareguda aquell mateix any, conforma la sèrie breu Tales of the crusaders, de la qual The Talisman va ser concebuda com un segon lliurement. Ambdues obres aborden el tema de les croades a Terra Santa, una qüestió que exercia una forta atracció en l’autor i que aquest ja havia tractat en un altre gènere i amb registre diferent en el seu Essay on Chivalry (1818) per l’Encyclopedia Britannica .

L’obra està ambientada en la tercera croada, predicada per Gregori VIII (1187) i dirigida per l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Frederic Barba-roja (Frederic I de Hohenstaufen), Felip August de França (Felip II) i Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra (Ricard I). L’expedició va ser motivada per la conquesta musulmana de Jerusalem i els territoris de Palestina, sota la direcció del soldà Saladí I.

La història de Scott té com a escenari principal el campament dels croats, situat entre Sant Joan d’Acre i Ascaló. Allí resta enllitat, indisposat per unes febres, el rei Ricard d’Anglaterra, el més importants dels líders occidentals, que ha pactat una treva amb els sarrains. Durant la convalescència del monarca s’accentuen les dissensions intestines i les intrigues entre els prínceps i nobles cristians, que rivalitzen per acaparar poder, privilegis i riquesa en benefici particular. En contrast amb la imatge més aviat negativa de molts nobles europeus que transiten per la ficció, Scott informa el personatge de Saladí de dignitat i virtuosisme. El sobirà musulmà, valent, savi i generós, modèlic en el seu comportament, és portador d’uns ideals cavallerescos que comparteix amb el protagonista del relat, un croat escocès anomenat Kenneth. En la visió de Scott, els valors i ideals compartits entre els dos personatges, els permet de salvar les seves diferències culturals i religioses, i els habilita a correspondre’s i mantenir un tracte amistós. Kenneth, o el cavaller del Lleopard, resultarà ser el príncep David d’Escòcia, individu fidel al rei Ricard, amb la cosina del qual es casarà, en un final feliç, després d’haver sostingut un galanteig de tall cortesà i trobadoresc.

L’obra és present a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB), en una edició francesa de 1860 (París, Furne, Pagnerre, Perrotin ). Aquesta, justament amb vint-i-set volums més pertanyents tots a una mateixa sèrie titulada Oeuvres de Walter Scott , ja eren presents a la biblioteca de l’Ateneu Català vers el ...

L’obra és present a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB), en una edició francesa de 1860 (París, Furne, Pagnerre, Perrotin). Aquesta, justament amb vint-i-set volums més pertanyents tots a una mateixa sèrie titulada Oeuvres de Walter Scott, ja eren presents a la biblioteca de l’Ateneu Català vers el 1868. L’esmentada col·lecció posava a l’abast dels socis un ampli repertori de les principals obres scottianes a través de les traduccions franceses d’Auguste J. B. Defauconpret (1867-1843). Avui la BAB disposa també d’una versió castellana editada al vuit-cents (París, Libr. Americana, 1837), traduïda directament de l’anglès per José Joaquín de Mora (1783-1864), però el fet que no consti en els catàlegs bibliogràfics del segle XIX fa pensar que hi ingressà més tard.

The Talisman es compta, juntament amb Ivanhoe i Quentin Durward , entre les novel·les de Scott més traduïdes i editades en castellà durant el segle XIX. Antoni Palau recull edicions a Londres, París, Barcelona i Madrid. El 1826, un any després de l’aparició de l’original anglesa, van aparèixer dues edicions castellanes. L’una va confegir-se a Londres, l’altra a Barcelona. L’edició a la capital britànica (Londres, R. Ackermann) s’explica per la important colònia de liberals il·lustrats espanyols emigrats a aquella ciutat. Un d’ells, el polifacètic de Mora, va ser l’artífex de la traducció, que serví per edicions posteriors. Juntament amb altres intel·lectuals i polítics com Antonio Alcalá Galiano (1789-1865), s’havia exiliat a Londres coincidint amb la restauració de la monarquia absolutista de Ferran VII, i allí va dur a terme una labor important com a traductor, editor i periodista, col·laborant en algunes de les seves activitats amb l’editor alemany Rudolph Ackermann (1764-1834). Aquella edició degué tenir poca difusió a les nostres contrades. El mateix 1826, a Barcelona, l’impressor-editor J. F. Piferrer va publicar la primera versió castellana a Espanya, de tal manera que l’obra, a diferència d’altres produccions de l’escocès, es va rebre amb una dilació menor respecte l’aparició de l’original anglès. El 1838 l’obra va ser editada de nou a Barcelona per Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879), que a diferència de Piferrer, va valdre’s de la traducció de Mora. Les traduccions i reimpressions van reduir-se sensiblement durant la segona meitat de segle.

L’obra va publicar-se en llengua catalana per primera vegada el 1922 (Barcelona, Editorial catalana), a partir de la traducció de l’escriptor i actor Carles Capdevila (1879-1937). Aquesta mateixa traducció, convenientment revisada, va ser utilitzada per l’edició més recent d’Edicions 62/La Caixa, dins la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Universal.