Schiller comença a interessar-se a fons per la història als anys 80. Anteriorment s'havia aproximat ja a aquesta disciplina arran de l'elaboració de Die Räuber ( Els bandits , 1777-1780), però és preparant Don Karlos ( Don Carlos , 1787) quan més atenció dedica als estudis històrics: aquest interès dóna ...

Schiller comença a interessar-se a fons per la història als anys 80. Anteriorment s'havia aproximat ja a aquesta disciplina arran de l'elaboració de Die Räuber (Els bandits, 1777-1780), però és preparant Don Karlos (Don Carlos, 1787) quan més atenció dedica als estudis històrics: aquest interès dóna com a resultat Geschichte des Abfalls der vereinigten Niederlande von der spanischen Regierung (Història de la revolta dels Països Baixos sota el regnat d'Espanya, 1788) i Geschichte des dreissigjährigen Kriegs (Història de la guerra dels Trenta Anys, 1791-1793).

Geschichte des Abfalls... apareix originàriament a la revista Teutscher Merkur i el 1801 es publica en monogràfic. Està basat en The history of the reign of Philip the second, king of Spain de Robert Watson (1777), que aborda la independització dels Països Baixos, sota domini espanyol des de mitjans del segle XVI. Schiller se sent atret per aquest episodi històric perquè representa la preeminència de la voluntat humana sobre les forces de la natura, ja que la llibertat religiosa i política s'acaba imposant al despotisme que havia oprimit el poble.

L'obra es divideix en quatre llibres. Al primer, l'autor narra la història dels Països Baixos fins al segle XVI i fa una valoració del regnat de Carles V i Felip II, el seu fill. Schiller presenta Carles V, natural de Flandes, com un rei que gaudí d'una general acceptació: tot i que no transigí en qüestions religioses, es mostrà respectuós pel que fa als drets dels habitants del Països Baixos. Felip II és el personatge històric més humanitzat, és presentat com un rei contrari a les llibertats: es mostrà intolerant tant amb els drets com amb la religió que professava el poble, i aquesta política de total submissió li costà la revolta que conduiria a la independència. Altres personatges destacats d'aquest primer llibre són Guillem d'Orange, líder de la revolta; el comte d'Egmont, cosí de Felip II i crític amb la seva gestió de les diferències religioses; Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos i germana de Felip II, contrària a la repressió. També es narra la implantació de la Inquisició per lluitar contra el protestantisme.

El segon llibre comença amb la caracterització del cardenal Granvela, màxim responsable de la persecució religiosa. A més, s'informa de les gestions que realitzà sense èxit el comte d'Egmont a Madrid per intercedir a favor de la llibertat religiosa als Països Baixos i es descriu la duresa amb què la Inquisició intentà imposar-hi el catolicisme.

Al tercer llibre l'interès es focalitza en les masses que prendran part en la revolta: grup de gueuxos, anabaptistes i iconoclastes protagonitzen les escenes més rellevants. S'insisteix en el descontentament de la noblesa, que havia vist reduïda la seva capacitat d'influència i canalitzà aquest malestar en la revolta iconoclasta de 1566.

El quart llibre comprèn l'esclat de la guerra: el duc d'Alba reprimeix la revolta, fa decapitar a traïció els comtes d'Egmont i Horn i revoca els tractes que Margarida de Parma havia fet amb els protestants. La posterior radicalització de la Inquisició estendria la simpatia del poble pels insurrectes i un nou alçament més generalitzat acabaria comportant la independització dels Països Baixos el 1648.

Els estudis històrics de Schiller conformen la part de la seva obra menys divulgada a Espanya. Així com Geschichte des Dreissigjährigen Kriegs ( Història de la guerra dels Trenta Anys , 1790-1793) gaudí almenys d'algunes edicions tardanes, sembla que Geschichte des Abfalls der vereinigten Niederlande von der Spanischen Regierung ( ...

Els estudis històrics de Schiller conformen la part de la seva obra menys divulgada a Espanya. Així com Geschichte des Dreissigjährigen Kriegs (Història de la guerra dels Trenta Anys, 1790-1793) gaudí almenys d'algunes edicions tardanes, sembla que Geschichte des Abfalls der vereinigten Niederlande von der Spanischen Regierung (Història de la revolta dels Països Baixos sota el regnat d'Espanya, 1788) mai no s'arribà a publicar en castellà. És possible que el contingut de l'obra, molt crítica amb l'actitud de Felip II en relació a l'ocupació espanyola dels Països Baixos, expliqui en part l'absència de traduccions. Un article aparegut al setmanari republicà La Justicia el 1904 dóna testimoni d'aquest rebuig: "Tiempo hace que la humanidad nos es hostil. No es de ayer, cuando Schiller escribía su Historia de la guerra de los Países Bajos para que aprendieran los hombres a odiar a Felipe II y a aborrecer el fanatismo español". La premsa vuitcentista va interessar-se poc per Geschichte des Abfalls..., que en general apareix mencionat només en articles sobre la vida i l'obra de l'escriptor alemany.

De tota manera, al llarg del segle XIX va ser possible trobar Geschichte des Abfalls... a Espanya en versió original (l'alemany era conegut per un nombre reduït de persones, per tant, la divulgació d'obres en aquesta llengua era molt limitada), italià, anglès i en major mesura també en francès (el país veí jugà un paper molt important durant tot el segle en la recepció de la literatura alemanya i d'obres de caràcter progressista). Les traduccions franceses s'havien anat succeint des dels anys 20, i l'interès que generà entre els lectors cultes les Oeuvres de Schiller traduïdes per Adolphe Régnier (el volum cinquè, aparegut el 1860, conté Histoire de la révolte qui détacha les Pays-Bas de la domination espagnole) fa pensar que l'obra gaudí almenys de certa difusió.

L'única edició apareguda tant a Catalunya com a Espanya de la Geschichte des Abfalls... és Història de la revolta dels Països-Baixos (1910), traduïda per Josep Pous i Pagès a la "Biblioteca d'El Poble Català". El diari n'anuncia la publicació qualificant-la d'"una obra clàssica, comparable per la grandesa dels seus conceptes, a les històries de Titus Livi i de Plutarc, i per les seves terribles ensenyances, altament útil a la nostra joventut i an els homes públics d'Espanya". Aquesta edició no és tan extensa com l'original de Schiller: hi manca el prefaci de l'autor i els dos últims textos suplementaris (sobre la sentència del rei i la postura de la Inquisició davant les revoltes dels Països Baixos del 1568).

La Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès conserva actualment un exemplar de l'obra, Histoire du soulèvement des Pays-Bas sous Philippe II, roi d'Espagne, traduït de l'alemany per Hippolyte de Châteaugiron i publicat a París per Sautelet el 1827. Aquesta edició s'obre amb una citació de De l'Allemagne de Mme, de Staël, tot un referent pels erudits interessats en el romanticisme alemany: "Schiller est à la tête des historiens philosophiques, c'est-à-dire de ceux qui considèrent les faits comme des raisonnemens à l'appui de leurs opinions. La révolution des Pays-Bas se lit comme un plaidoyer plein d'intérêt et de chaleur". Al prefaci del traductor Châteaugiron mostra simpatia per Schiller i presenta l'edició com la primera en francès totalment fidel a l'original.

El llibre es troba registrat per primera vegada a la Biblioteca al suplement de 1876 del catàleg; aquesta dada indica que o bé hi entrà entre 1874 i 1876 (sembla que al llarg d'aquests dos anys la Biblioteca protagonitzà un remarcable creixement del nombre d'adquisicions) o bé ja hi era abans i s'havia considerat oportú amagar-ho a les autoritats (com possiblement succeí amb les obres d'Hippolyte Taine o Pierre-Joseph Proudhon). La Biblioteca també posseeix la traducció catalana de Pous i Pagès per donació de "Matons" (August o Josep Matons).