La primera edició de l’obra, el 1868, va córrer a càrrec d' A. Lacroix, Verboeckhoven & Cie . L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una segona ed. del mateix any i editorial. Hi figura al catàleg de la BAB de 1874.

En el pròleg l’autor se situa ...

La primera edició de l’obra, el 1868, va córrer a càrrec d'A. Lacroix, Verboeckhoven & Cie. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una segona ed. del mateix any i editorial. Hi figura al catàleg de la BAB de 1874.

En el pròleg l’autor se situa entre els partidaris de la política radical de la llibertat. Assenyala que com tota opció radical avantposa els principis doctrinals a l’estratègia, però s’afanya a afirmar que la filosofia i la política són coses distintes, ja que la darrera té una condició pràctica ineludible. En aquest sentit, la política radical aspiraria a la plena possessió de la llibertat, però s’hi encaminaria per conquestes successives.

Simon, que va ser diputat entre 1863 i 1870, evidencia en el pròleg la voluntat de justificar l’actitud mantinguda per la minoria radical a la cambra legislativa durant el règim del Segon Imperi. L’autor marca distància en relació a l’anomenat «tiers-parti», indica el seu posicionament en relació al temes clau, i sintetitza que la consigna és aconseguir la llibertat total, sense restricció ni reserva; sent, però, impossible assolir-la immediatament, considera que s’imposa la necessitat d’una conquesta progressiva. Simon hi defensa altres principis com el de la «moindre action», segons el qual l’Estat només ha d’intervenir o actuar quan és estrictament necessari. Afirma, a més, que la llibertat total no significa suprimir l’autoritat i que, justament, la política ha d’ocupar-se de conciliar ambdós principis. Acabava manifestant l’aspiració que els homes de bona fe, patriotes, liberals, demòcrates i lliurepensadors, el reconeguin com un dels seus.

El llibre apareix dividit en cinc parts que contenen diversos discursos pronunciats per Simon al Corps législatif entre 1864 i 1868. La primera part s’ocupa de les relacions Església-Estat, qüestió que ja havia tractat a La liberté de conscience (1857); la segona reuneix diversos discursos referents a la llibertat de premsa; la tercera conté intervencions que tracten de l’abolició dels exèrcits permanents; la quarta aborda el tema de la instrucció, matèria entorn de la qual havia publicat L’École (1864); la cinquena i última part aplega diversos articles que tracten dels drets de reunió i associació.